SHARE

“Si no es parla de victoròfobia als ambients blaugrana, es fa difícil d’explicar com el públic culé pot niuar dintre seu odis i fàstics irracionals cap a dues persones, Cruyff i Laporta, persones que han dut al Barça al cim dels èxits més impensats temps enrere durant aquells anys tan llargs sense pluja de títols durant els quals el barcelonista mirava de reüll cap al Bernabeu on les victòries els arribaven a dojo, i on Santillana aconseguia gols guanyadors als darrers instants dels partits -gols que la culerada admirava obertament.

Però, i què és la ‘victorofòbia’? Aquesta paraula que en anglès s’sanomena ‘victoryphobia’; i en francès, ‘victorophobie’ serveix per definir la por i el terror a la victòria i als victoriosos. La victorofòbia sol aparèixer en societats que han estat dominadores i vencedores, però que en un moment han sofert derrotes militars importants (cas dels EEUU al Vietnam); i pel contrari també la pateixen els pobles acostumats a patir el domini d’altres durant segles, per la qual cosa l’enfrontament i la possibilitat de victòria els acovardeix i els terroritza per més que la desitgin. Normalment aquesta aversió va dirigida directament als líders que duen o poden dur a la victòria. Llavors els victorofòbics menats per la fòbia es tornen desagraïts i grollers envers el victoriós fins a punts impensats, i a més són incapaços d’explicar racionalment els motius de les seves aversions.

I ara si el que hem dit anteriorment ho apliquen als barcelonistes, ràpidament ens adonarem que la culerada pot ser i és propensa a patir aquesta mena de fòbia. En primer lloc perquè pertany a un poble dominat, el poble català, i a un club que ha estat subjugat amb imposicions de tota mena (fitxatge fet fracassar de Di Stefano, posem per cas). En segon terme perquè dintre seu han sorgit figures capaces de dur l’equip a victòries increïbles per aquells que havien viscut els anys tristos del club.

Victorofòbia: cas primer: fòbia a Cruyff qui com a jugador va guanyar una lliga i va dur l’equip a l’històric 0-5 al Bernabeu, o el Cruyff que com a entrenador va conquerir quatre lligues -algunes d’elles guanyades a l’últim moment com els gols de Santillana tan envejats…-, i una Champions; o el Cruyff que va imposar un sistema de joc al futbol base que avui en dia és l’admiració de tothom, fets que no li han evitat la humiliant anunci de la retirada de la seva Presidència d’Honor del FC Barcelona. Victorofòbia: cas segon: fòbia a Laporta, el president que més èxits esportius ha aconseguit, sense deixar de costat l’enorme difusió dels valors barcelonistes i catalans del club arreu del món, a qui se’l va sotmetre a una crítica ferotge i a unes dimissions premeditades en acabat de ser guanyada la segona Copa d’Europa, i més tard se’l va sotmetre a una despietada moció de censura.

La irracionalitat aflora quan pretens que algun dels victorofòbics t’expliquin el perquè de la seva aversió. En el cas de Cruyff en alguns casos et diuen que perquè només es va guanyar una lliga sent ell jugador, però no et parlen de les lligues guanyades com a entrenador ni de la primera Copa d’Europa que el club va aconseguir, i si te’n parlen et diuen que va guanyar les lligues a l’últim partit. Si els preguntes per Laporta et contesten que feia coses com dir ‘Al loro! Que no estamos tan mal!’ i fins i tot et diuen que perquè va dir allò de ‘Que n’aprenguin!”, o que ha fet política sent president del Barça, com si alguns presidents i directius del Barça no n’haguessin fet de política, i en alguns casos recents la política que convenia al franquisme. Tots dos personatges han hagut de suportar les més estranyes i irracionals campanyes de desprestigi en què la fòbia al victoriós s’ha ajuntat a l’enveja, i a les ànsies de poder, i tot plegat s’ha convertit en una aversió irrefrenable fiblada per l’odi inconscient.

I ara ens podem preguntar si aquests terrors que es produeixen a la nostra societat per les característiques de submissió esmentades al començament produiran una nova fòbia. I a la pregunta es pot contestar que sí, que de fet ja existeix perquè es detectable als blocs i als fòrums d’internet: la guardiolofòbia. Pobre Josep Guardiola. La que t’espera…”

Per: J. E. Pont

Lectures 5644 vegades per 1464 lectors

Comentaris

2 COMMENTS

    • RT @unracoblaugrana: Barcelonisme i victorofòbia: anticruyffisme i antilaportisme dues fòbìes al bressol barcelonista – via @unracoblaug …

LEAVE A REPLY