SHARE

‘Consulta Qatar’ va nèixer en una trobada informal d’un grup d’amics ara fa set mesos. Els va impulsar a tirar endavant el debat que s’havia creat en l’entorn barcelonista sobre la idea que el Barça portés el patrocini de Qatar Foundation a la samarreta. En cap moment es van imaginar que tindrien tant de ressó ni que arriben tan lluny. Aquests últims dies van de bòlit amb la feina i la plataforma. Des de RacóBlaugrana hem pogut parlar amb Jordi Cases, un dels membres presents a la reunió que ‘Consulta Qatar’ va tenir amb la Junta Directiva.

Dos membres de 'Consulta Qatar' davant les oficines del club el dia de la reunió

Quin és l’origen de ‘Consulta Qatar’?

Som un grup d’amics, d’unes 12 persones i barcelonistes. Vam veure que hi havia debat en el tema de la publicitat i vam creure que era el soci, tots els socis, qui havien de decidir sobre aquest aspecte.

Com passa de ser una idea a convertir-se en realitat?

És curiós perquè és Sandro Rosell qui ens dóna la idea de promoure una consulta. Per Nadal, en una trobada amb els mitjans de comunicació, el president va dir que no portarien el tema de Qatar Foundation a l’Assemblea, que en tot cas el soci disposa de mecanismes per a poder-ho fer si ho trobava oportú. Aleshores vam fer una ensquesta, d’una petita mostra de 700 persones, i ens vam decidir a començar a recollir signatures.

Què és exactament el que defensa la plataforma?

Volem que es faci un referèndum, que siguin tots els socis els que decideixin si el Barça ha de portar Qatar Foundation a la samarreta. Durant la campanya, la candidatura de Rosell va parlar molt democràcia i d’escoltar el soci. Que compleixin la seva paraula.

Contràriament al que algú pot pensar, vosaltres agrupeu gent tan partidària com detractora del patrocini de Qatar.

Ens agrada molt Unicef però també hi ha gent a favor de Qatar. El que ens uneix és que volem que el soci decideixi. Defensem el dret a decidir i a participar del soci.

Vosaltres apareixeu per què no voleu publicitat, per què no voleu Qatar o per què no esteu d’acord amb les formes?

Volem que la Junta ho consulti als socis. Està clar que apareixem perquè el patrocinador és Qatar Foundation. Si hagués estat un altre, per exemple, Phillips, no estaríem aquí. Veiem que hi ha debat en si Qatar ha de ser el patrocinador, no en si el Barça ha de portar publicitat. En lo primer podem aglutinar més gent i per aquí hem tirat.

Demanàveu que la Junta Directiva inclogués en l’ordre del dia de l’Assemblea una consulta a tots els socis sobre la publicitat de Qatar. Dissabte vinent, Qatar Foundation haurà de ser ratificat pels compromissaris. Us doneu per satisfets?

Valorem el pas que ha fet Rosell. Ell mai ho hagués portat a l’Assemblea si no fos per nosaltres. No tenia cap intenció de portar-ho. Ho va dir en l’entrevista concedida a Xavier Bosch en el programa Àgora de TV3 el juny passat i en la trobada nadalenca amb els mitjans de comunicació.

Per una banda, estem satisfets perquè es parlarà a l’Assemblea i s’ha mantingut encès un debat que potser hagués desaparegut amb el pas del temps. Però per altra banda, el que nosaltres demanàvem és que el compromissari decidís l’opció de fer un referèndum a tots els socis. Tots, és important perquè com deia el lema de la candidatura de Rosell, “Tots som Barça”. No volem que ho decideixin només els 1.000 compromissaris que puguin assistir a l’Assemblea.

Esperàveu que la Junta inclogués com a ordre del dia, el patrocini de Qatar?

No i ens felicitem i felicitem la Junta perquè no tenia perquè fer-ho. Aquesta directiva ha fet coses malament, però també moltes altres bé. Diuen que escolten el soci i ens van demanar una reunió. Diuen que són democràtics i duen el tema a l’Assemblea. Ara, amb el pas dels dies hem vist que ens han pegat una bona jugada. Som David contra Goliat i el Toni Freixa fa molt bé la seva feina. Ha estat una jugada estratègica per la seva part.

Què vols dir?

Nosaltres hem consultat amb alguns advocats però malgrat això en el tema jurídic hem anat força perduts i Toni Freixa és un molt advocat i sap interpretar els Estatus de manera que siguin favorables als seus interessos. Nosaltres hem fet servir el sentit comú i anirem fins al final.

Quines sensacions vareu tenir després de la reunió amb la Junta?

Han estat molt cordials amb nosaltres, no ens han faltat el respecte però tenim opinions diferents i no els hem convençut en res. Ells gairebé ho aconsegueixen. Com he dit, això és David contra Goliat.

A què et refereixes quan dius que no els heu convençut?

Volíem ser presents a l’Assemblea i hi serem però no de la manera que ens agradaria. En la reunió vam demanar la paraula abans de la votació i ens l’han negat. Un de nosaltres és compromissari i podria tenir els 7-8 minuts per explicar la nostra defensa però probablement no hi podrà assistir. La solució que la Junta ens proposa és que algun dels compromissaris llegeixi un paper nostre, però no és el mateix. La Junta ha d’escollir uns 25 compromissaris a dit i podria triar a un de nosaltres. Només per parlar, no necessitem el dret a vot. No ho han fet, no els interessa. No volen que parlem, només que llegim. L’any passat va parlar un representat de KPMG per explicar l’auditoria tot i que no era compromissari.

Amb quins directius us vareu reunir?

Érem tres membres de ‘Consulta Qatar’ i Sandro Rosell, Evarist Murtra, Jordi Cardoner (àrea social) i Pere Jansà, el segon de Cardoner. Més tard, va haver de marxar el president i el seu lloc el va ocupar Freixa. Aleshores vam saber que no teníem res a fer.

Veien on ha arribat tot això. No heu pensat que us heu ficat en un embolic?

No. Al principi sí que ens vam plantejar fer-nos enrere perquè no som ningú, simplement un grup d’amics que som socis del Barça. No coneixíem ni coneixem l’entorn, l’equip anava bé… Vam arribar a pensar que igual no era bo pel club tirar endavant. Però estimem el Barça i hem lluitat fins al final per allò que creiem. Tenim la nostra feina i la nostra vida i a banda d’això, hem dedicat molt temps a aquesta causa. Ha valgut la pena.

Pensàveu arribar on esteu ara?

Sense dubte, no.

En algun moment, heu cregut que podríeu aconseguir les firmes necessàries?

Al principi sí. Després de Wembley teníem prop de 4.000 signatures i hi confiàvem. D’un mes aquí ja no hi hem cregut, sobretot en el moment en que Toni Freixa anuncia que ho duran a l’Assemblea. A partir d’aquí, entenem que el nostre paper ja no té sentit.

En aquest sentit, si l’Assemblea ratifiqués l’acord i posteriorment es fes un referèndum que digués no a Qatar. Quina de les dues votacions tindria validesa?

El Toni Freixa ens ha dit que la votació a l’Assemblea no invalidaria un referèndum posterior. I que el referèndum tindria validesa per sobre la decisió de l’Assemblea.

Un referèndum que, ara per ara, ja no és viable?

Guardarem les signatures, no es llançaran a la paperera. Poden valdre per quan tinguem la xifra necessària. Ara per ara, estem molt lluny i és impossible arribar-hi. Tenim gairebé 5.500, hauríem d’aconseguir-ne, al nostre entendre, 700 més d’avui a dilluns. És molt difícil.

Sobre aquestes xifres, hi ha discrepàncies amb la Junta?

Sí. Nosaltres entenem que per a poder celebrar un referèndum, cal aconseguir un 5% del nombre de socis amb dret a vot, és a dir, majors de 18 anys i que tinguin un any d’activitat. Aquest 5% serien 6.200 signatures. La Junta interpreta que el percentatge del 5% és sobre tota la massa social, és a dir, el nombre total de socis, independentment de l’edat. Seguint el seu criteri, la xifra puja a 8.853. No té cap sentit que no puguem demanar la firma a menors d’edat i en canvi, aquests si que es computin per extreure el 5%.

La pilota la té ara l’Assemblea…

Nosaltres demanarem als compromissoris que votin en blanc. És coherent amb el discurs que hem anat seguint. El nostre objectiu no és que l’acord amb Qatar Foundation tiri enrere. Ja està fet però volem que la pilota quedi sobre al teulada de la Junta. El vot en blanc és una resposta moral per a que es vegin obligats a fer el referèndum.

Considereu que la Junta us ha posat molts impediments per donar-vos a conèixer?

No tenen cap obligació de fer-ho. Ara, facilitats per recollir firmes no ens en han donat. A mitjans d’agost els vam demanar, via carta al president, poder posar stands dins les instal·lacions del Camp Nou en els partits de la Supercopa contra el Madrid, contra el Vila-real, el del Gamper i en la Trobada de Penyes. No ens van contestar. Ens van proposar una reunió pel dia 6, quan tots aquests esdeveniments ja havien passat.

Malgrat això, heu estat recollint firmes en tots aquests partits?

Sí, i la temporada passada. També vam anar a Londres en l’eliminatòria contra l’Arsenal i a Wembley, o a València, malgrat no tenir entrades. En els partits al Camp Nou hi hem estat, tot i que no dintre les instal·lacions. Dissabte, contra l’Osasuna també serem pels voltants de l’estadi.

També heu tingut poca presència mediàtica. Això haurà dificultat encara més donar-vos a conèixer. Quin esforç econòmic us ha suposat tot plegat?

Molt poca presència. Per ‘Sport’ i ‘Mundo Deportivo’ gairebé no hem existit. Entre tots ens hem gastat uns 1.300 € pagant els stands per recollir firmes, pancartes i viatges a València o Londres per aconseguir més suport.

Ha valgut la pena?

Només podem estar contents, qui surt guanyant és el Barça, ha estatuna inversió que hem fet pel barcelonisme. I no ho hem aconseguit nosaltres, sense tota la gent que no ens ha firmat no seriem res i de fet, no som res.

Després de l’Assemblea entenem que el tema de Qatar quedarà tancat, més enllà del debat que pugui existir al carrer. La vostra tasca també haurà arribat al punt i final o us plantegeu seguir com a grup d’opinió culer?

No som un grup d’opinió permanent. El dia 24 tanquem la paradeta. Molts de nosaltres estem cansats. Amb un període descans, carreguem piles… ja veurem. Alguns creuen que l’esforç que hem fet fins ara, s’ha de capitalitzar d’alguna manera. No passa res per opinar, mantenint la línea de civisme i sent el més democràtic possible.

Alguns poden pensar que sou un grup d’oposició a Rosell…

És fals. Estem aquí perquè creiem que el Barça ha de ser democràtic. La Junta de Rosell ha fet moltes coses per a que així sigui. Per exemple, canviar la data de celebració de l’Assemblea en dia de partit i no al mes d’agost abans del Gamper. Se’ls ha de felicitar quan ho fan bé i opinar si no t’agraden les seves decisions.

Lectures 7130 vegades per 1783 lectors

Comentaris

4 COMMENTS

  1. The beauty of these blogging engines and CMS platforms is the lack of limitations and ease of manipulation that allows developers to implement rich content and \’skin\’ the site in such a way that with very little effort one would never notice what it is making the site tick all without limiting content and effectiveness.

  2. Couldn\’t be written any better. Reading this post reminds me of my old room mate! He always kept talking about this. I will forward this article to him. Pretty sure he will have a good read. Thanks for sharing!

LEAVE A REPLY