A iniciar una mini lliga per sentenciar el títol,per Ivan Vilalta

Aquest diumenge el Barça  comença una sèrie de quatre partits, que el nostre tècnic Pep Guardiola ha arribat a considerar de mini lliga, abans de la visita al Bernabéu, i ho fa amb un desplaçament difícil al Sánchez Pizjuán. Els sevillistes  situats a la setena plaça de la taula amb 38 punts,  a prop de la zona d’Europa League, a sols un punt, però lluny dels llocs  de Champions, dotze punts , l’objectiu de la  temporada.

Els de Manzano , un entrenador amb bon gust pel futbol i que  des de la seva arribada no ha pogut redreçar la irregular trajectòria del conjunt, tenen la seva millor  virtut en els seus jugadors de  banda, molt ràpids i desequilibrants.    L’estil de joc del conjunt, tot i alguns petits retocs donats pels respectius entrenadors, ha estat molt marcat sempre per la presència de jugadors de banda amb un desequilibri important, una tradició iniciada per Reyes i seguida amb molt èxit per Navas, Capel o Perotti.Aquesta rapidesa de les ales permet un joc   ràpid  a la contra , a més de facilitar  l’arribada de  pilotes a la davantera mitjançant bones centrades a l’àrea, un aspecte que haurà de cuidar molt la defensa culé més encara  si  jugués  Kanoute.

Pel que fa als aspectes negatius del conjunt, que han tingut impacte molt  important a la erràtica trajectòria  de l’equip al llarg de tota la temporada, cal destacar la irregularitat enorme del conjunt i la pèrdua de la solidesa defensiva d’altres anys. L’equip ha experimentat una temporada on els alts i baixos en el rendiment de l’equip han estat constants, iniciant-se ja al llunyà mes d’agost amb l’eliminació a mans del Braga, i aquests han fet que els objectius de l’equip s’anessin esvaint quedant sols el cònsol de la  classificació per l’Europa League per l’any vinent.
Gran part d’aquesta irregularitat es deu a la pèrdua de solidesa defensiva, ja que amb un total de 42 encaixats,  tenen el quart pitjor registre del campionat,  molt allunyats dels equips punters. Aquests mals registres, a més, també serveixen per explicar que  l’equip hagi caigut fins un total de 4 cops al seu camp, uns registres similars als dels equips amb qui competeix per l’Europa League, però  lluny també dels grans, els quals  com a màxim han perdut 2 encontres  a casa.

Pel que fa al sistema de joc , sembla clar que l’equip variarà  el seu habitual 4-4-2 amb rombe al mig i una dupla atacant per un esquema més conservador, un 4-2-3-1, amb un doble pivot  lluitador, dues bandes ràpides i un sol punta amb un mitja punta per darrera seu per assistir-lo a ell i a les dues ales.

Per línies, sota pals hi trobem  el jove Javi Varas, que  ha aprofitat els dubtes darrera per prendre el lloc al veterà Palop, baixa a més per lesió,  i a qui els culers no li porten massa bon records ja que sempre  l’han golejat. Per davant seu i amb la baixa per sanció del francès Escudé, el seu lloc l’ocuparia Alexis , bo en l’anticipació, formant parella amb l’argentí Fazio, consolidat aquest any a l’eix.
Als laterals dos jugadors amb passat  blaugrana  com són  per l’esquerrà el contundent Fernando Navarro, bon marcador;  i per l’altre cantó  Caceres, qui també podria ocupar l’eix de la defensa deixant el lateral per Dabo. 

Per davant d’aquests, un doble pivot destinat més a destruir el joc del rival que a crear-ne de propi format pel chilè Medel, arribat al mercat d’estiu i  conegut amb  el sobrenom del  “Pitbull” per la seva entrega constant, al costat del marfileny Romaric.
Per les bandes i amb el dubte per les seves molèsties del titular Perotti a l’esquerra, el seu lloc l’ocuparia Capel, igual de desequilibrant que  l’argentí però més irregular tot i que sempre fa bons partits contra el Barça. Per l’altra  banda, una dels jugadors més destacats del conjunt,  encara més amb la sortida de Luis Fabiano, com és Jesús Navas, qui encara no ha arribat al seu millor nivell aquesta temporada.

Al centre d’aquesta línía un altre jugador arribat al mercat d’hivern que  també s’ha  fet un lloc a l’equip com és el croata Rakitic, qui destacà per la seva creativitat i bona visió  de joc a més d’arribada al gol com ho demostren els dos  gols que ja ha marcat.
Al davant, i com a única referència, un jugador que aquesta temporada està començant a  assumir el rol de golejador que li correspon com és Negredo,  màxim realitzador i que a més augmenta les seves prestacions al seu estadi. Com a alternativa, un altre dels grans protagonistes dels anys gloriosos del Sevilla, Kanouté, que manté el seu gran joc d’esquemes, perillós per alt; però a qui els anys comencen a pesar.    

 Per Ivan Vilalta   

Lectures 3383 vegades per 1309 lectors