SHARE

milan barça

1) El Barça es juga la temporada en dos partits en els quals els seus rivals directes, Milan i Reial Madrid, li jugaran de la mateixa manera: amb dues línees de 4 i 5 jugadors que taparan tots els espais, intentant forçar l’errada dels blaugrana per inventar un contracop mortal (l’especialitat dels blancs).

Això ho fa el Madrid a la perfecció. Obliga a Messi a jugar a 30 metres de l’àrea rival i deixa la zona del davanter centre sense cap home de referència. D’aquesta manera els centrals rivals juguen amb tranquilitat, sense cap home a qui marcar. El gran test de Roura i Vilanova des de Nova York és aprendre d’una vegada a superar aquest tipus de defenses que solen ser l’antídot contra el Barça.

2) Recuperar la figura d’un davanter centre o d’un jugador que sigui capaç d’obrir forats i tenir els centrals fixats. Villa o Alexis. Si, Alexis. Si una cosa fa bé el xilè és obrir molts espais quan juga de 9, emportant-se la defensa, rebent d’esquenes i donant movilitat als homes de segona fila.

3) Xutar, xutar, xutar. Una defensa tant poblada com aquesta no permet que el conjunt blaugrana entri amb la pilota controlada fins l’àrea petita. El xut des de fora és un truc important per trencar defenses, forçar rebots dins l’àrea petita per trencar l’ordre defensiu. El Barça va xutar per primer cop a la segona part passat el minut 20 i això és inacceptable.

4) Fer una forta pressió sobre el rival quan es perd la pilota en zona ofensiva, per intentar forçar l’errada del rival i generar situacions de superioritat davant de l’àrea rival.

5) Arriscar. El Barça rep una mitjana d’un gol per partit. Si el Milan marca, el Barça n’ha de marcar quatre per passar. Doncs ja sabem que el repte és important. Per tant, circulació de la pilota alta, davanters que no estiguin estàtics i jugar el partit com si fos el darrer que disputin a la seva carrera.

Contra el Milan el Barça haurà d’arrassar si o si si vol guanyar una Champions que semblava destinada per ell. Contra el Madrid té l’aventatge d’haver marcat un gol a camp contrari, sabent que l’empat a 0 li val, però tots sabem que el Barça no sap jugar a empatar.

6) Fer canvis. Quan les coses no rutllen és necessari fer canvis. És un dels punts febles de Roura i Vilanova. Pocs canvis, pocs segons plans.

7) Faltes tàctiques i menys tous en defensa. Si es perd una pilota al mig del camp, es fa falta. Es parar el contracop, tal com fan els rivals. Això és de manual i el Barça que guanya Champions sap jugar a això. Ahir, el Barça semblava que oblidava que això és un recurs tàctic necessari en situacions així.

El Barça es juga part de la temporada en els propers 10 dies. Toca treballar tot aquest aspecte tàctic que ha d’ajudar el Barça a crèixer. Ho poden fer. Ja ho han fet d’altres vegades.

Lectures 1681 vegades per 505 lectors

SHARE
Previous articleEl Madrid pot negociar amb el Kun Agüero per contracte
Next articleLa prèvia del Fenerbache-Barça
Blogger culé, que estima el club i diu les coses pel seu nom. Sense filtres, sense pors, perquè crec en la gent honesta, en un model i una filosofia de club innegociable. Unicef sempre abans que Qatar sempre. Si vols saber quan publico un post, segueix-me al twitter o torna aquí per llegir-me. Gràcies i visca el Barça!

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY