SHARE
Rafinha i Deulofeu en una imatge d'arxiu quan els dos eren al club.
Rafinha i Deulofeu en una imatge d’arxiu quan els dos eren al club.

No és fàcil per a un Club formador com el Barça mantenir les joves promeses. És molt complicat per a jugadors tan joves (i per a les seves famílies) renunciar a suculentes ofertes d’altres clubs estrangers. El darrer cas l’hem viscut amb Tony Sanabria. Entre els motius que van esgrimir el jugador i el seu entorn per marxar va ser que no veia perspectives de poder jugar al primer equip. És normal que a aquestes edats la màxima prioritat sigui jugar i que hi hagi impaciència. L’arribada d’un nou equip amb promeses de gaudir d’una certa continuïtat al màxim nivell són massa temptadores.

Una solució per a evitar aquestes fugues són les cessions. Dos exemples els trobem amb Gerard Deulofeu i Rafinha. El primer és, probablement, un dels jugadors amb més futur de tot el Continent. No ha tingut tanta presència com s’esperava a l’Everton (en part també per culpa d’una inoportuna lesió), però sempre que ha jugat ha demostrat que té qualitat de sobres per a jugar a Primer Divisió. Pel que fa al segon, és una peça clau del Celta de Luis Enrique.

La gran pregunta és: què fer amb ells la propera temporada? Se’ls incorpora al primer equip o se’ls busca una nova cessió? Evidentment, el que s’hauria de descartar del tot és vendre’ls. No es pot repetir un nou cas Thiago. Amb un Xavi que necessita descans i un Cesc massa irregular, la seva presència hagués pogut donar més ritme a l’equip. No seria interessant, doncs, donar-los una oportunitat?

Segurament, el brasiler ho té més complicat per la posició que ocupa. El de Riudarenes també tindria competència, però la velocitat, energia i capacitat de desbordament no la té cap altre jugador de banda a l’equip.

Independentment del que es decideixi finalment, és imprescindible no deixar escapar a cap d’aquests jugadors perquè poden formar part de la columna vertebral del Barça del futur. Què en penseu?

Lectures 8025 vegades per 1341 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY