SHARE

El president ha  encetat l’acte d’avui  amb el seu informe i balanç sobre el que ha estat l’any passat pel club,  en el que de nou el president s’ha mostrat  més preocupat per mencionar i destacar defectes d’altres etapes més que per explicar tot el que ha fet la seva junta al llarg d’aquest primer any de mandat.

 Primer de tot, ha demanat dues coses a tots els socis, en previsió de tot el debat que han generat alguns temes que eren primer de tot educació i  que en qualsevol votació es penses primer en el Barça. Així ha demanat que no es pensi en l’amic que  ja no juga a beisbol o si algú és  o no familiar d’algun directiu, que es pensi primer en el Barça, en un emblema que agrada molt a la junta tot i que alguns cops no el compleixin.

 L’ inici del  seu repàs  ha estat per la parcel·la esportiva , afirmant  que es tractava probablement , al seu entendre, de la millor època del club no tant pels títols sinó  pels valors  que aquests transmeten seguit d’un aplaudiment als èxits aconseguits   per l’equip. Aquí ja hem vist que les referències al passat estarien a l’ordre del dia, al afirmar que l’aplaudiment agradaria  més als jugadors que no pas un rellotge, en una primera clara menció a èpoques passades.

 En el repàs de la confecció de la plantilla, en la que ha destacat sempre l’acció de Zubi,  la segona clara referència a  la junta anterior  no s’ha fet esperar , al  entrar de nou a valorar la operació Ibrahimovic, tot qualificant-la com la pitjor de la història esportiva del club. A més  li ha atribuït a aquesta el fet   que la seva junta i ell mateix haguessin d’avalar dos anys més, demanant a continuació  un aplaudiment  a la seva junta sense massa sentit i  de total auto bombo.  

Seguidament ha tocat el torn a l’àrea econòmica, en la que primer de tot ha volgut destacar l’ascens d’ingressos , de 415 a 473,  i destacant  aquest concepte com la via per al creixement del club ,  alhora que destacava  que la competència no era lleial en aquest tema a Europa, una clara referència a de nou la política de la por usada per validar Qatar com a patrocini.  Per acabar els números , una nova medalleta per la junta amb la reducció del deute, destacant que en gairebé dos anys es pugui reduir aquest concepte en gairebé 100 milions.

 La següent àrea ha estat la patrimonial, en la que de nou el president ha fet ús dels mitjans audiovisuals  amb imatges de les actuals propietats del club, en una explicació més pròpia d’una constructora que no pas d’un club de futbol. De tota aquesta explicació  cal destacar-ne la suspensió de la venta de Les Corts, la nova Masia i de nou un tercer retret a la junta de Laporta , masses ja,   al destacar que els terrenys de Viladecans no tenia valor alhora que  bromejava amb planter carxofes a la zona.

 Per  anar acabant ,   la parcel.la social, amb un nou vídeo  amb l’aparició  com del president com a gairebé tots els anteriors, on  ha destacat el fet d’haver regulat l’accés dels socis mitjançant un argument de catalanitat i arrelament  del club força discutible. Aquí  un retret també als  propis socis del club, pel fet que aquests revenguessin les seves entrades a les finals, en una versió ètica del president poc vista. Molt lligada a aquesta ha estat  la institucional, on de nou , com ja havia fet anteriorment, ha destacat el fet que s’hagués tret la política del club , destacant el caràcter políticament plural i socialment transversal del club, no sense destacar la obligada catalanitat del club.

 La seva  exposició tocava el seu fi i com no calia tocar els temes que més debat havien desfermat entre la massa social i que serien de aprovació més endavant. Del tema Qatar i seguint amb el discurs apocalíptic emprat per la junta fins ara, ha destacat la necessitat dels diners per no patir una sostregada important alhora que destacava les suposades qualitats d’obertura del país qatarí. Respecte a  la Grada Jove, ha evitat pronunciar-se en excés i sol  s’ha emparant en que la gent penses si els jugadors ho necessitaven, alhora que també destacava la seva aprovació al Camp nou Sense fum.

 Com a colofó del seu discurs, Rosell  ha utilitzat una anècdota relacionada amb un pare, un fill i un ruc ,  mitjançant la qual ha volgut destacar que  tot és interpretable i qualsevol decisió pot ser vàlida però que les seves eren presses per interès del club, en un nou intent de donar validesa a  algunes de les controvertides propostes de la seva junta.  Per acabar  ja i conscient de la tirada del nostre tècnic entre l’afecció, ha usat de nou unes paraules del mateix  respecte al caràcter imparable dels catalans per així acabar el seu discurs de la manera que més podria agradar a tota la gent congregada a l’assemblea.

Lectures 7705 vegades per 2102 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY