SHARE
Mosaic amb la senyera al Camp Nou.
Mosaic amb la senyera al Camp Nou.

Finalment, el Barça com a institució s’ha adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. En un escrit adreçat a Joan Rigol i firmat pel mateix President, el Club es posiciona a favor del Dret a Decidir. Feia temps que es demanava a la Junta que es prengués part d’aquest pacte, però fins ara les respostes al respecte havien estat vagues i es remetien a unes declaracions de Sandro Rosell en les quals assegurava que el Barça estaria sempre al costat de la voluntat del poble català.

Un grup de socis, englobats dins de grups com Manifest Blaugrana i Èxit Blaugrana entre d’altres , van iniciar una recollida de signatures per a demanar a la Junta que aquest punt fos discutit. Durant aquesta recollida, el Club els va impedir fins en dues ocasions la possibilitat d’instal·lar-se als voltants de l’estadi per a dur a terme aquesta tasca, fet que va causar indignació. Finalment, però, en part també gràcies a la pressió d’aquest grup, han remès l’escrit.

Aquest posicionament segueix la línia històrica del Club. El mateix Joan Gamper (qui es va fer catalanitzar el seu nom, Hans), ja va involucrar el Club en els moviments socials i nacionals del moment (com l’Estatut de 1918).Durant la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1925, el camp de Les Corts va ser clausurat després que el públic xiulés amb vehemència la Marcha Real i Joan Gamper va ser escollit com a cap de turc essent expulsat del país alhora que se li prohibia  formar part de qualsevol Junta directiva.

En plena Guerra Civil, el President del club i destacat polític d’ERC de l’època,  Josep Suñol,  va ser afusellat per les tropes franquistes a la Sierra del Guadarrama . En temps de la Dictadura franquista, el Club va ser un símbol de llibertat i representava els valors de la democràcia i la catalanitat. Cal recordar que un dels primers escenaris públics on es van poder veure de nou banderes catalanes va ser el Camp Nou en  un 28 de desembre de 1975 en motiu d’un Barça-Madrid televisat, poc més d’un mes després de la mort del dictador Franco.

Un cop finalitzada la Dictadura, aquesta associació amb el país tampoc va desaparèixer, tot i que en els anys de Josep Lluís Nuñez a la presidència el club volgués marcar més distàncies amb el país. Amb l’arribada de Joan Laporta l’any 2003 , el Club va reprendre el seu compromís amb el país (diluït institucionalment, que no socialment, durant l’etapa anterior). Així, es va col·locar la senyera a la samarreta i es va estar al costat de totes les reivindicacions.

Amb l’arribada de  Sandro Rosell, es temia que aquest vincle tornés a quedar en segon terme. De fet, la seva primera actuació va ser anar a veure al president extremeny, amb qui Laporta havia tingut una discussió pels constants atacs i mentides que el dirigent llençava sobre Catalunya.

Amb tot, finalment, el Club no ha donat l’esquena al país. Es va homenatjar el President Suñol el 75è aniversari de la seva mort, s’ha cedit el Camp Nou en dues accions tan importants com el Concert per la Llibertat i la Via Catalana i s’ha incorporat la senyera a la segona samarreta. L’afició ha fet la resta cridant, de forma espontània, cada minut 17 i 14 segons, independència.

S’ha trobat a faltar implicació en casos com el de l’aficionat agredit durant la final de la Copa del Rei a Mestalla i contra els constants atacs i injúries llençades des de la caverna. Hi ha hagut certa tebiesa i en alguns casos sembla que el posicionament final ha estat més gràcies a la pressió de la pròpia afició que per voluntat de la Junta.

Amb tot, felicitem-nos per la presència del Barça al Pacte. Un cop més, es demostra que és Més que un Club i que manté el seu compromís amb el país. 

Lectures 1368 vegades per 405 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY