SHARE
Jugadors del Barça lamentant-se en algun dels dos últims partits de l'equip.
Jugadors del Barça lamentant-se en algun dels dos últims partits de l’equip.

Dimecres passat, el Barça es jugava molt més que una eliminatòria de Champions, jugant els quarts de final contra l’Atlètic de Madrid. I molts vam tenir la sensació que a partir del minut 4 de partit, el Barça hauria de remar molt per capgirar la truita. Que ja no se’n sentia capaç, o que s’havia deixat anar.

Vaig fer una ullada a les xarxes socials i semblaven un cementiri. Tothom parlava i feia una mica d’entrenador (sí, tots ho hem fet) comentant com podia ser que el Barça arribés a aquest nivell de mediocritat, de poca gana, i de falta de pressió quan t’estàs jugant la vida a Europa. I, més, quan no fa gaire el Barça meravellava al món. Ara sembla com si faci una eternitat.

Us en recordeu quan l’equip era una pinya? Quan tenien paraula ‘competir’ instal·lada a l’ADN? Quan s’hi deixaven la pell fos quin fos el marcador i competició? Quan semblava que allò no es podria trencar mai.

Des de que es va saber que el Bayern de Munic s’enfrontaria a les semifinals amb el Reial Madrid, vaig notar una cosa, si més no, molt curiosa. Els que s’han passat la temporada criticant Pep Guardiola, dient que jugava en territori petit perquè és clar a la Lliga alemanya no hi ha prou competitivitat, aquests, ara són els que li demanen i l’animen perquè passi l’eliminatòria contra el Madrid. Que curiós.

Ara tots al seu favor, quan a la mínima aprofiten per treure l’afany de venjança que tenen contra ell. Ja se sap que alguns utilitzen els interessos segons els convingui. Són els mateixos que deien que aquest equip, amb aquests jugadors tan descomunals, no necessitava entrenador.

Sembla que no puguin viure sense nombrar el nom del de Santpedor. I, obliden, que el problema no és Pep Guardiola. El problema és que el Barça, de forma voluntària, ha decidit canviar el model que l’ha convertit en una referència mundial. Si ha de canviar de posició al millor jugador del planeta perquè altres llueixin més, ho fa; i si ha de fitxar a un entrenador que no sap ni què és La Masia, doncs cap problema, també ho fa. I quan les coses no li surten com voldria, diu que tot és una conspiració. Sense conèixer el significat de la paraula autocrítica. Perquè ells estan per sobre del bé i del mal, és clar.

Des de fora, fa la sensació que dins del club ningú sap què ha de fer perquè cada dia té un front nou per solucionar. Problemes fiscals de Messi, poques explicacions en el fitxatge de Neymar, suposada il·legalitat en les contractacions de jugadors menors d’edat, reforma d’un nou estadi quan amb prou feines omplen l’actual i una situació esportiva que cada dia sembla que s’enfonsi més. I espereu-vos que encara no hem arribat a final de temporada.

Ara, el Barça és un vaixell a la deriva. I no sembla que algú estigui gaire preocupat per reconstruir-lo.

Lectures 5434 vegades per 1618 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY