SHARE

Javier Faus ha presentat que no publicat els resultats de l´auditoria feta per l´empresa Deloite. El resultat de l´auditoria parla d´un dèficit de més de 70 milions en l´últim exercici de govern de la junta de Laporta. Els diaris esportius (sport i mundo) de barcelona, cada vegada més “sandristes” publicaven de forma sensacionalista la xifra del deute: “el barça tiene un dèficit de 70 millones” deia l´Sport. Quan deurien voler dir “la temporada pasada se cerró con un deficit de más de 70 millones según Deloite”. Patètic. Un titular mal fet sense pensar i que encara a hores d´ara no han corretgit.

L´analfabetisme econòmic de la premsa esportiva
El problema del periodisme esportiu és que ni entèn ni vol esforçar-se a entendre ni que sigui una miqueta d´economia i en periodisme esportiu, això és essencial. Però que els periodistes esportius en general viuen creient-se que són déus que estan per sobre del bé i del mal no és quelcom nou que descobrim. El que si és un perill és que la propera junta del Barça pugui voler treure ventatge d´una auditoria, aprofitant-se de l´incultura dels mateixos mitjans esportius, que ni tan sols es paren a qüestionar o a demanar una segona opinió abans de publicar les seves conclusions, cosa que si és lamentable.

Comencem doncs. El primer que s´hauria d´haver fet és entendre els diferents tipus d´auditories: les obligatòries i les voluntàries, sent aquesta mateixa una auditòria voluntària, demanada en principi, cert, per la Junta de Laporta, ja que Deloite ja porta auditant al Barça desde fa temps i curiosament no hi ha hagut cap problema mai.

En una auditoria voluntària les coses es poden veure desde prismes diferents. Això senyors és la comptabilitat i abans de treure´n alguna conclusió se n´hauria de saber una miqueta. Deloite conclueix en la seva auditoria que hagués fet els càlculs de forma diferent a la que la va fer XSala i Martí, i que en 8 termes, els ingressos o pèrdues s´imputarien en un exercici econòmic o en un altre.

Parlant en un llenguatge més col.loquial:

On XSMartin imputa l´ingrés de diners per premis de Mediapro o ingressos pertanyents a 3 temporades perquè s´ha fet un pagament únic, Deloite considera que es podia haver fet d´una altre manera, o sigui fraccionant els pagaments en diferent temporades. Però com l´ingrés es va fer tot d´una, llavors es considera que podria ser interpretable dividir els ingressos, i per tant reduir el compte d´ingressos de les comptes de XSMartin.

El Barça considera que després de la resolució judicial del cas Baena en la qual l´espanyol ha de pagar al barça quasi 4 milions d´euros, han de ser imputables a l´exercici econòmic de la junta, ja que es una resolució de l´any en el que la junta de laporta exerceix. Deloite sota el criteri de Rossell considera que no s´hauria de fer així: o bé perquè encara no s´ha cobrat o perquè la directiva Rossell com bé ja ha anunciat, perdonarà el deute a l´Espanyol (al loro! que no estamos tan mal!).

El Barça considera que el fitxatge d´Henry per l´equip americà es fa ja sota el mandat de Rossell, per tant les pèrdues d´amortització del jugadors són imputables a la nova junta. Per contra Deloite, segur que induida per Rossell, diu que podria existir un document pel qual Henry hagués signat per l´equip americà abans de que laporta finalitzés el mandat i així les pèrdues serien imputables a Laporta.

El tema de les ventes de patrimoni tres quarts del mateix. Com no hi ha escritura Deloite considera que els guanys s´imputaran quan es faci la mateixa, o sigui, no es que aquests diners no s´ingressin, sino que és qüestió de posar-lo en l´haber de Laporta o en l´haber de Rossell…

I així podriem seguir en els casos d´Audiovisual Sport i la resta de casos….

Els diners hi són. Per tant, el deute general no augmenta. És el que ha estat. Laporta no s´ha amagat mai d´aquest deute. Del que ha fardat Laporta és d´haver conseguit augmentar els ingressos anuals de 100 milions a 400 milions, venint d´una època, la Gaspart on s´ingressaven 100 milions i se´n gastaven 200 per any.

Un club com el Barça és normal que tingui un deute important. I el bon exercici econòmic es centra en aconseguir que els guanys anuals siguin superiors als gastos, per anar reduint poc a poc el deute. El club era un desert quan va entrar Laporta, i ara es una màquina de fer diners.

Que es pot fer millor? Segur! Però que és la fi del món i que Laporta mereix un 0 en economia. Ni parlar-ne!

De fet, aquesta visió de l´auditoria divergeix de la visió de Xavier Sala I martín en el fet que els ingressos que ara no apareixen per a la Junta de Laporta es declararan en el proper exercici de Rossell. Els diners no s´han perdut ni el deute ha pujat. I la junta de Rossell recollirà els fruits d´aquí a un any, gràcies a la gestió de Laporta, a qui hauria d´estar agraïda en comptes de remugar tant, per començar l´exercici de la temporada amb tants milions de més sense haber fet res.

Rossell s´ha de centrar més en construir un Barça millor que no en dinamitar la pau social que tant havia pregonat.

Hi esteu d´acord? Com ho veieu?

Llegiu més sobre l´auditoria economica barça

Lectures 4051 vegades per 1220 lectors

Comentaris

1 COMMENT

LEAVE A REPLY