SHARE

Inter

Els actuals campions de la competició arriben a la ronda de quarts després d’eliminar in extremis al seu rival en  aquella final de Champions, el Bayern, en una eliminatòria on van demostrar  de nou el seu instint de supervivència ja que els alemanys van estar classificats gran part de la mateixa i la seva eliminació sols va arribar als darrers minuts.

Els homes de Leonardo tenen les seves principals virtuts mantingudes des de l’any passat com són el seu gran ofici , qualitat  tàctica de l’equip però, sobretot, la  mentalitat guanyadora que els fa sobreviure a les adversitats amb un esquema 4-3-1-2  amb trivot al centre. Pel que fa als punts a millorar, l’equip ha perdut la solidesa que tenia al darrera, tant en la defensa com a la porteria, a més  de tenir una gran dependència golejadora dels seus jugadors clau, ja que la resta poc aporten de cara a porteria.

Pel que al bloc, els interistes  mantenen  el de la temporada anterior amb el mateix protagonisme clau de dos homes com  són  el golejador camerunès Eto’o, prou conegut pels culers,  i  el dinamitzador de tot el  joc ofensiu com és l’holandès Sneijder. Al darrera, tot i la pèrdua de solidesa defensiva, cal destacar el lateral Maicon i el porter brasiler Julio Cesar, qui ha comés força errors però amb una qualitat sense discussió, sense oblidar el jove i prometedor central  italià Ranochia.

Manchester United

Els anglesos hi són un any més , i ja en són cinc de consecutius, a quarts de final després de superar  un Marsella  massa jove i al qual va eliminar gràcies al seu major ofici i experiencia tot i no desplegar el seu millor futbol ofensiu.

Els homes de Ferguson tenen el seu  punt fort en la seva experiència en  aquesta competició amb un bloc i un estil ofensiu ,amb rapida circulació i elevada pressió,  que s’ha mantingut al llarg dels anys articulat en  un sistema 4-4-2 amb un centre del camp de lluita i construcció i dues bandes manyoses. Si ens mirem els punts febles, destacaríem la pèrdua de certa solidesa al darrera i la irregularitat en el rendiment , a més de certa fragilitat, dels seus homes clau com Rooney o Nani.

Pel que fa als noms, el primer que  cal destacar és el del principal referent ofensiu de l’equip, que no és altre que el lluitador i golejador Rooney, amb acompanyants en el desequilibri ofensiu a la banda en la figura del portuguès Nani i en la dupla atacant en la del  jove Chicarito en ratxa golejadora.  No cal oblidar la presencia de dos veterans que cada any demostren la seva enorme qualitat i professionalitat com  són Scholes i Giggs, un altre veterà al darrera com Van der Sar  així com també el més jove central Vidic.

Chelsea

Un altre equip anglès, fins a un total de tres seguint la tradició dels darrers anys a la competició, que un any més intentarà l’assalt a la ansiada Champions, un trofeu que se’ls resisteix any rere any, desprès d’eliminar sense massa complicacions al Copenhagen.

Els homes de Carlo Ancelotti tenen les seves millors virtuts en aspectes que fa molt temps que els sonen comuns als afeccionats blues  com són l’equilibri tàctic,  la fortalesa física i la contundència a les dues àrees articulades en un sistema 4-4-2 o 4-3-3 amb un mig del camp potent físicament. Pel que fa als punts dèbils, cal destacar  la pèrdua de solidesa i contundència de l’equip als darrers temps i l’edat avançada d’alguns dels homes que formen la columna vertebral del conjunt com Drogba o Lampard.

Pel que als jugadors, el primer nom que ens ve al cap, sobretot pel quantiós traspàs del qual va ser objecte , és el de Fernando Torres, qui encara no s’ha estrenat de cara a porteria, i el de la seva parella ofensiva ,el portent africà Drogba. No cal oblidar un altre davanter  com és el francès Anelka,autor dels dos gols a vuitens,  o el seu compatriota per banda Malouda, així com també el treballador Esien , l’anglès Lampard, un dels millors totcampistes dels darrers anys, o el central Ivanovic.

Real Madrid

Els blancs  han superat  per fi la barrera  fatídica dels vuitens, se’ls portava entravessant fins  a 6 anys, i  es converteixen en un dels candidats ferms en la seva competició preferida, desprès d’eliminar un dòcil Lyo,  al qui repetir la sorpresa  de l’any anterior els va resultar impossible.

Els de Mourinho tenen com a virtuts les que els ha inculcat el seu entrenador com són la rapidesa a la contra i la capacitat de guanyar molts  partits  gràcies a la qualitat dels seus homes ofensius en un sistema 4-2-3-1 amb una línea de tres per darrera el punta força mòbil i tècnica.   Pel que als punts febles, el  conjunt no compta amb la solidesa al darrera d’altres equips del portuguès a més de patir força amb equips amb una circulació rapida de pilota com el Barça ja va demostrar amb la maneta de gols  que li va fer en lliga.

Pel que fa als noms, la indiscutible estrella de l’equip i que capitalitza el joc ofensiu de l’equip, en excés alguns cops, és el portuguès Cristiano Ronaldo, juntament amb dos jugadors al seu costat amb els que comparteix desequilibri i mobilitat com són Özil i Di Maria. Tampoc cal oblidar la seguretat al centre del camp de Xabi Alonso, al darrera de Pepe o a la porteria de Casillas.

Per Ivan Vilalta

 

Lectures 3944 vegades per 1293 lectors

Comentaris

4 COMMENTS

LEAVE A REPLY