SHARE
Imatge dels jugadors blaugranes abatuts al final del partit.
Imatge dels jugadors blaugranes abatuts al final del partit.

Els mitjans, després de la dolorosa derrota contra el Madrid, ja parlen de fi de cicle. Tot i això, en prou feines hem escoltat cap autocrítica per part de cap estament del Club. Ni la Junta (haurien de ser els primers en reconèixer la situació, més que res perquè haurien de ser els responsables de redirigir-la), ni l’entrenador ni en prou feines des de la plantilla. Hi ha diferents causes que ens han portat a aquesta situació. La més evident, però, és la nefasta gestió esportiva de la plantilla. M’agradaria comentar alguns punts al respecte:

Els principals responsables de l’àrea esportiva els darrers anys han estat Bartomeu i Zubizarreta. Han estat incapaços de dur a terme la renovació necessària que necessitava la plantilla i ens han deixat amb un equip totalment descompensat. Que l’altre dia Zubizarreta digués, sense ruboritzar-se, que no canviaria res de la planificació denota que, o bé és un incompetent, o que menteix i intenta tapar a la desesperada la seva nefasta gestió. No ha sabut portar un  suplent per Valdés (Pinto no és jugador pel Barça), no s’han fitxat als dos centrals que es necessitaven; ni Song ni Cesc han funcionat; per no parlar de tot l’embolic al voltant del fitxatge de Neymar, que encara no sabem quant ha costat… de debò hauria fet el mateix altre cop?!

Quan Wenger ven és per alguna cosa. Ja ens va col·locar a Overmars i Petit i ara ens ha encolomat a Cesc i Song. El primer, a part de mostrar molt poca intensitat, sembla del tot perdut al camp. La posició de fals nou no és la seva. Fa mesos que no juga a res i, tot i així, apareix a l’onze titular a gairebé cada partit. Pel que fa a Song, poc hi ha a dir. No té nivell per al Barça.

Guardiola va tenir la virtut de controlar les esbojarrades pujades a l’atac de Dani Alves. Des que va marxar, que el brasiler fa el que li dóna la gana i deixa una autopista immensa pel seu lateral. Abans, quan Puyol estava en forma, era capaç de tapar, quasi ell tot sol, tres quarts de la zona defensiva. Però de Puyol només n’hi ha un i és irrepetible, únic. Cap central del planeta seria capaç de cobrir tant d’espai. El pitjor de tot és que, a sobre, un cop a dalt, perd pilotes absurdes o centra a enlloc. Per no parlar de la seva actitud provocativa cap a l’aficionat blaugrana.

Aquesta setmana s’ha conegut que el Tata Martino va ser una aposta personal de Rosell i que va ser fitxat sense tenir cap informe d’ell. Probablement, si se n’hagués fet un, haurien conclòs que no serveix com a entrenador d’un Club de l’exigència del Barça. A més, no ha entès què significa ni ha sabut aguantar la pressió de l’entorn.

Quan Messi jugava com ningú amb el Barça i malament amb la selecció argentina, des dels mitjans asseguraven que la causa era l’equip que l’envoltava, que no el recolzava prou.  Ara, que no juga al nivell esperat aquí, la culpa és seva? La causa la podríem trobar en les paraules del propi entrenador, que va confirmar, després de quedar eliminats de la Champions, que la tàctica consistia en donar poc joc al millor jugador del món… una filosofia totalment contrària a la de Pep Guardiola, amb qui Messi va mostrar la seva millor versió.

Lectures 9041 vegades per 2496 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY