SHARE

soriano i rosellFerran Soriano torna a casa. Així ho han confirmat fonts de l’entorn del Director General del Manchester City a racoblaugrana.com fa una estona. Rosell “rescata” d’aquesta manera un vell “ex-company” de la junta que va portar l’edat d’or futbolística a Can Barça juntament amb els altres directius de l’era  Laporta. El fitxatge de Soriano acabaria d’una vegada amb els rumors que situen el directiu del City com a rival de Rosell en les properes eleccions a Can Barça.

L’acord no es farà oficial fins el proper dilluns ja que l’actual director general del City encara ha de liquidar la seva relació contractual amb els britànics. Txiqui Begiristain romandrà al Manchester City i queda confirmat que no forma part de l’operació “Soriano”.

D’anti-barcelonista a nou vice-president econòmic

Encara no fa un parell de setmanes, circulaven per twitter piulades de la periodista Cristina Cubero que denunciava contundentment que Txiqui Begiristain i Ferran Soriano no eren bons barcelonistes.

En els darrers temps s’han filtrat certs rumors que explicarien que Txiqui Begiristain estaria intentant pescar dins de la pedrera blaugrana. S’ha rumorejat que dos dels seus objectius serien Jean Marie Dongou i Gerard Deulofeu (que tots sigui dit, de moment no vol renovar i també se’l relaciona amb el Chelsea). Fins i tot fa uns dies es va “revelar” a Punto Pelota (també sense citar cap font ni contrastant les informacions) que Begiristain hauria viatjat a Sao Paulo, per tant ja van assumir que per anar a Santos i veure’s amb el club de Neymar per “robar-li al Barça”. No sabien res d’això, perquè deien que ho suposaven, però si sabien el contingut de la reunió Txiqui-Santos. Quelcom no quadrava. O ho sabien o no ho sabien.
Ningú sabia si aquestes informacions eren o no certes, perquè ningú les va contrastar ni confirmar. Van sortir publicades, va apareixer el dit acusador de torn i “llença merda que quelcom queda”. Sempre funciona i molt bé. Alguns en tenen molt bona experiència.

Però  quin era el verdader problema de fons. Tenia noms i cognoms i és diu Ferran Soriano. Aquest nom feia tremolar massa a alguns dirigents de la junta actual i en especial a Sandro Rosell. Liquidat Laporta, despreciat Benedito, l’únic candidat que la directiva de Rosell veuria com a molt perillòs en unes futures eleccions és Ferran Soriano. Molt més i tot que el mediàtic Xavier Sala i Martín. I tot i que encara queda força per les properes legislatives a Can Barça, Rosell sap que aquestes s’han de començar a preparar amb temps. Rosell va arribar a les presidencials blaugranes molt ben preparat, amb dos anys de feina a les esquenes, amb un silenci prudencial, però amb altaveus importants i peces del tauler d’escacs molt ben posicionades. Li constaven rumors que Soriano porta temps bastint una columna vertebral important, molt més silenciosa i mediàtica que la que ell va construir.

Un problema sempre té dues solucions

Ferran Soriano és un problema. Ningú a la junta de Rosell estava disposat a veure’l aixecar un títol amb el Manchester City. Això hauria revalorat la figura de Soriano i l’hauria convertit en un enemic massa perillós, tant pel seu carisma com pels resultats en mà.

Davant de situacions així hi ha dues alternatives. La primera, cada vegada que Soriano aconseguís una fita amb el City a Barcelona s’engegarien els ventiladors per buscar els draps bruts de l’ex vicepresident econòmic del Barça, per intentar embrutar la seva imatge. Tal com va fer el diari El Mundo a les eleccions catalanes amb l’escàndol dels borradors policials orfes d’autor… Remember els borradors de la Due Dilligence que ningú va arribar a veure publicats?

Soriano va fer una trucada la setmana passada a Rosell per tal que aturés el que ell considerava com a guerra bruta per enfonsar la seva imatge com a futur presidenciable. Aquesta conversa hauria estat l’inici de la gestació del fitxatge de Soriano per la nova junta blaugrana.

Rosell, que és hàbil i llest, no ha estat mai  partidari de la guerra bruta. Sandro és un home honest, capaç de prendre “el toro” per les banyes, donar la cara en els moments més complicats (remember Guardiola) i solucionar qualsevol situació enquistada a Can Barça. I és per això, que en el nom de la unitat del Barcelonisme i seguint l’exemple del seu discurs a l’assemblea del Barça on va demanar “remar tots en la mateixa direcció”, Sandro ha decidit acabar amb qualsevol xiuxiueig d’oposició potencial incorporant a Soriano a la seva junta directiva. Perquè “restar” quan podem convidar a “sumar” – li hauria dit Rosell a Soriano abans d’insinuar-li “La gent vàlida ha d’estar a la junta i tu Ferran, ets un dels nostres”.

Rosell retirarà la demanda contra Laporta i els seus directius com a gest de bona fe

És més, dins de l’acord entre Soriano i Rosell s’hi amaga una clàusula que portarà la pau tan desitjada a Can Barça. Rosell s’hauria compromès a retirar la demanda del FC Barcelona contra Laporta i els seus ex-directius, com a gran mostra de bona fe i gran capacitat de gestió de l’entorn de l’actual president del FC Barcelona.

Sandro Rosell haurà aconseguit d’aquesta manera ser el primer president del FC Barcelona capaç d’unir tot el barcelonisme sota una mateixa bandera, tal com va prometre a la seva campanya electoral. Ho veurem a partir del proper dilluns, una vegada Soriano hagi quedat lliure de qualsevol responsabilitat amb el City i hagi solucionat el tema dels avals per entrar a formar part de la directiva.

 

Lectures 2304 vegades per 641 lectors

SHARE
Previous articleLes 10 millors frases de “ La gran marató d’Abidal”
Next articleCatalunya i Nigèria, vells coneguts
Blogger culé, que estima el club i diu les coses pel seu nom. Sense filtres, sense pors, perquè crec en la gent honesta, en un model i una filosofia de club innegociable. Unicef sempre abans que Qatar sempre. Si vols saber quan publico un post, segueix-me al twitter o torna aquí per llegir-me. Gràcies i visca el Barça!

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY