SHARE
Gamper a l'estadi de Les Corts.
Gamper a l’estadi de Les Corts.

“Barça Inèdit” és una de les novetats en clau blaugrana del proper Sant Jordi. De la mà de Manuel Tomàs i Frederic Porta, el llibre recull 800 històries del club i fa revire molts personatges de la seva història, hem parlat amb Frederic Porta perquè ens expliqui una mica més del llibre en aquesta primera part de l’entrevista que li várem fer.

Com sorgeix la idea de recollir en un llibre 800 històries blaugranes ?

La gènesis de “Barça Inèdit”  la trobem en la tasca de recopilació d’històries per part del Manuel Tomàs, qui va recollir i treballar més de 1.000 anècdotes relacionades amb el club i me les fa arribar. Vam veure  que el material era extraordinari i vam decidir convertir-ho en un llibre.

Crec que hem encertat en les 11 etapes en les que hem dividit la història del club, a més de posar una  breu introducció a cada capítol per situar el lector en l’etapa de la qual coneixerà les històries.

L’estructura del llibre fa que tingui moltes capes que pugui interessar tant a l’expert en memòria històrica com al que no la coneix i està més pendent de l’actualitat immediata de l’equip. El nostre pretén ser un llibre accessible a tots els culers i que sigui fidel a la realitat.

Quins tres motius li donaria a algú per comprar el llibre?

El principal motiu seria que el culer acabi dominant i coneixent el tresor que és la seva pròpia història, som com som gràcies als que ens van precedir i van fer coses realment extraordinàries.

Un  altre motiu seria rescatar de l’oblit a molts personatges, la faceta que més ens va motivar per escriure el llibre. Rescatar jugadors, empleats, tots ells gent que va servir al Barça amb un exemple meravellós, i fer-los reviure amb rigor, objectivitat i sense llegendes.

El  altre motivació és que ens permet veure que érem perdedors fins fa quatre dies i la història sempre l’escriuen els guanyadors. Un altre, no menys important,  es poder conèixer la intrahistòria del club, explotar la mina del tresor que és aquesta  meravella de 115 anys d’història.

Amb el llibre també hem volgut trencar percepcions i  mites  erronis del barcelonisme i canviar-los per certeses, per exemple que Kubala fiu qui va fer construir el Camp Nou no és cert  perquè abans d’ell el Barça ja buscava un relleu pel camp de Les Corts. O també insistir en que la  davantera de les Cinc Copes no era la cantada per Serrat, que aquest any es compleixen 100 anys des de que el club va adoptar el català com a llengua oficial o que la xiulada a la Marxa Real no va ser un fet aïllat perquè la batalla del club contra la dictadura de Primo de Rivera venia de més lluny.

A més de molts d’altres igual d’importants com reivindicar el paper de la dona, precisar la catalanitat del club, explicar històries que permeten entendre millor els trets de la personalitat culé, i també sobretot que el passat ens ha deixat un munt de lliçons  de les que hem d’aprendre per no repetir els errors que s’hagin pogut cometre.

El lema que el “El Barça és més que un club” sempre s’ha atribuït a Narcís de Carreras. No obstant el llibre mostra que l’expressió podria ser més antiga no ?

Narcís de Carrera  pronuncia la frase per primer cop a l’any 1968, però és una frase que porta rondant el club des de la re fundació del club l’any 1908 per part de Joan Gamper, el gran personatge de la història del club. Hi ha un gir en el Barça quan està a punt de desaparèixer, en uns assemblea convocada per  dissoldre el club que s’ha quedat amb  poc més de 30 socis i en la que Gamper pren les regnes del club.

Ell mateix va soci per soci per tal convence’ls de seguir amb el club, porta equips estrangers per jugar amistosos i sobretot veu que hi ha molts clubs de futbol com Universitaris, Espanyol, Català, i cada barri tenia el seu, i que sinó vincula el club de futbol a la societat civil no se’n sortirà amb el Barça.

Gamper va perseverar per aquesta línia, i al cap de poca anys el club ja marcava el seu compromís, catalanitat i complicitat amb tot el procés de recuperació de la catalanitat.

Arrel del fundador i gran personatge de la història del club, Joan Gamper, amb què o amb quina història del llibre sobre ell et quedaries?

Hem quedaria amb aquesta idea del 1908, que Gamper fos un visionari capaç de re fundar el club, fent-lo partícip de la societat catalana i de la recuperació de la identitat nacional, em sembla una idea brillant. El Barça als anys 20 , de la mà per exemple de Rovira i Virgili, ja deia que el cop de pilota era com el cop de falç dels Segadors.

O com he dit, només tres anys després que Pompeu Fabra publiques les regles ortogràfiques del català,  el Barça ja el va servir com a llenguatge oficial, deixant clar que el club ja transcendia la simple idea d’equip de futbol.

Un onzé del Barça de postguerra
Un onzé del Barça abans de la Guerra Civil.

El Barça té actualment 23 lligues però podrien ser-ne 24 si el franquisme no els hagués esborrat una lliga guanyada als terrenys de joc . Quina és la historia de la “Lliga Mediterrània”?

La història de la Lliga Mediterrània et torna a demostrar que a l’estat espanyol el futbol encara no ha fet la transició. Franco a l’any 1939 va decretar tot l’esport disputat durant la guerra nul i sense validesa.

Els equips que van quedar en territori fidel a la República van organitzar la Lliga Mediterrània i el títol se’l va endur el Barça però mai hi ha hagut manera que ningú li torni aquest títol ni tampoc d’altres temes. Per exemple la lliga del 46 que guanya el Sevilla ho fa amb una alineació indeguda estil Cherychev del futbolista Antúnez, jugador del Betis.

Paulino i Samitier en una imatge del gran equip dels anys 20.
Paulino i Samitier en una imatge del gran equip dels anys 20.

Un dels personatges més importants de la historia del club és Josep Samitier, jugador, entrenador i secretari tècnic del club, de qui encara resta pendent  d’escriure una biografia. El caràcter de l’”Home Llagosta”, capaç de dir gras al mateix Franco, era un dels trets diferencials de la seva persona. Quina anècdota relacionada amb les xarxes i amb Paulino Alcàntara, un altre ídol d’aquells anys, farà riure els culers i entendre millor el caràcter del Pepe?

Samitier, entre d’altres aspectes de la seva personalitat, tenia un sentit de l’humor molt especial. Així quan Paulino va agafar fama per aquell xut seu  amb la selecció espanyola que va trencar les xarxes a Bordeus, ell va dir a uns periodistes estrangers en to  de broma que aquí havien posat xarxes de ferro perquè no les trenques i el més divertit és que ells s’ho van creure.

La figura de Samitier es calidoscópica, amb moltes llums i moltes ombres, però és únic a la història del club. Va ser el millor jugador d’Europa com a futbolista, artífex amb Zamora que el futbol a la dècada dels 20 esdevingui un esport de masses a Barcelona, és entrenador d’èxit, guanya la primera lliga del club, i un secretari tècnic excepcional capaç de portar al club futbolistes com Kubala, Di Stéfano, Villaverde, Evaristo o Luis Suárez. És una de les grans patums del club.

Lectures 2823 vegades per 706 lectors

Comments Closed