SHARE

L’ ex dirigent ha donat avui lliçons de negociar amb l’Arsenal

Diuen que el temps tot ho cura i que amb aquest gairebé tot es pot oblidar, així és en alguns casos o almenys és el que deu  haver cregut l’ex president Gaspart per donar lliçons sobre com negociar amb l’Arsenal. Més enllà del que al final pugui acabar pagant per Song, uns excessius 20 milions ,i de l’estratègia negociadora del club, millor que en el cas d’Alba, resulta si més no atrevit que qui fou vice-president i president del Barça pugui parlar de com cal tractar els anglesos, perquè molts culers no hem oblidat com ho va fer ell.

Així avui a l’ emissora radiofònica  Com Radió l’ha entrevistat i l’empresari hoteler ha explicat que “ els anglesos són esgotadors, la fórmula és fixar-se, com fa el Barça, en una quantitat i no moure’s. Si veuen que  no passaràs i has estat fa una setmana allà, comencen a dialogar en serio”, una estratègia que suposem ell  mateix no devia conèixer va negociar amb ells.

A més també ha afirmat que “el Barça no té d’obsessionar-se, si les condicions són assumibles que el fitxi, sinó que no el fitxi”, com ell potser hauria d’haver fet amb les seves promeses electorals com Overmars. Alhora també ha afirmat que creia que Song seria blaugrana perquè “els anglesos són compradors i venedors. És un negoci per ells, són Societats Anònimes i també tenen pressions econòmiques”.

Gaspart conscient que molt  del que estava dient podien no entendre-ho molts barcelonistes donat el seu historial  amb els anglesos ha parlat també d’un dels jugadors que va portar, Overmars, “pels tècnics era el futbolista ideal” “va ser una negociació dura, perquè ells van veure les ganes que teníem de fitxar-lo i estaven molt ben informats de les possibilitats econòmiques del comprador”, recordant una mica la història de la seva negociació amb ells.

Corria l’any 2000, Gaspart  guanyava  les primeres  eleccions del post nunyisme a Bassat,i un dia després, el 24 de juliol,  es feia oficial la marxa de Figo al Madrid per 60 milions d’euros, 10.000 milions de pessetes del temps, un secret a veus desde la victòria de Florentino als comicis blancs, que s’hauria demorat per no influir negativament al candidat continuista.

Gaspart era un president que acabava de perdre el seu millor futbolista, el portuguès era capità de l’equip, que havia anunciat els seus possibles  fitxatges en precampanya, entre ells el gunner Overmars, i que tenia un taló més que onerós a la butxaca. En aquesta situació és en la que, Gaspart va agafar l’avió només quatre dies després, un dijous  27 de juliol, i en  només una nit  va tancar el fitxatge de l’holandès i del francès Petit, inclòs en la operació pels gunners.

Una negociació exprés que va donar grans rèdits  econòmics als anglesos i pocs als blaugranes que gairebé es van gastar en un sòl dia, tot un rècord Guinnes igual,  els 60 milions d’euros rebuts , Overmars va costar 4.900 milions de pessetes o 29 d’euros , un dels més onerosos dels gunners juntament amb Cesc i Van Persie,  i Petit  15,6 o sigui 2.600 milions de pessetes.

A més de la inversió inicial, cap dels dos va donar el rendiment futbolístic desitjat, l’holandès mai va rendibilitzar l’elevat preu pagat en els seus  quatre anys al club i el francès sols va durar un any essent traspassat la temporada següent per 12, 2 milions d’euros, perdent el club 3,4 milions en un sol any amb l’aposta de Gaspart.

Per tant, com bé es diu, la història fa bé de ser recordada i en virtut a aquesta, ben poc tindrien de valor les paraules avui de Gaspat explicant com cal tractar als equips anglesos, perquè com hem vist a ell no se li va donar especialment bé aquest tema i per tant faria bé de no voler lliçons del que ell no va gestionar com ara aconsella.

 

Lectures 1689 vegades per 522 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY