SHARE

El-vicepresidente-Javier-Faus-_54322819187_54115221152_960_640Javier Faus i els seus han pres el poder en el cas Neymar. Tal i com explica el periodista Xavi Torres, el vice president econòmic del club ha pres les regnes de l’estratègia en la querella pel fitxatge del brasiler, una situació que ha contribuít a dividir encara més la junta actual.

Tal i com explica en un arxiu penjat al seu Twitter, i que reproduïm aquí, Josep Maria Bartomeu i Javier Faus estan molt nerviosos davant una possible imputació personal en l’operació, ells van firmar els contractes juntament amb Sandro Rosell,de qui ara es volen distanciar els directius per tot l’enrenou d’una operació liderada en solitari per l’ex president. L’article revela que l’estratègia judicial del club sempre ha anat un pas per darrera, amb una declaració complementària que arriba tard i malament i uns 13,5 milions pagats a Hisenda  que poden no servir per res.

Davant de la situació, el vice president va fer un pas endavant, vist amb recel per alguns dels seus companys a la junta, per liderar la defensa del Barça i sobretot la seva amb els seus homes, un pas que podria anar acompanyat de la intenció de liderar un  futur projecte electoral. Si bé s’ha parlat més d’altres noms com Carles Vilarrubí com a possible cap de cartell del continuisme en uns comicis, el nom de Faus també ha sonat com a nou líder i sembla que el vice president està fent els passos necessàris per guanyar pes i visibilitat.

XAVI TORRES

Les conseqüències de la judicialització del club …

EN MANS DE FAUS

El ‘contracte Neymar’ que es va emportar per davant Sandro Rosell amenaça ara
amb trencar la cordialitat entre l’ex i l’actual president, Josep Maria Bartomeu, per
culpa del pla dissenyat pel vicepresident Javier Faus per eludir les responsabilitats
penals que es puguin derivar de la última demanda de l’Audiència Nacional contra el
Barça pel tema fiscal.

És veritat que no és normal que sense la inspecció de l’Agència Tributària
intervingui l’Audiència i que a més ho faci tan de pressa i amb un informe del
ministeri fiscal tècnicament tan fluix. És tan cert com que donar-li les culpes al soci
Jordi Cases és infantil i incoherent. La roda de premsa del dilluns de la setmana
passada de Josep Maria Bartomeu i Javier Faus només va demostrar que tots dos
estan molt nerviosos, espantats i extraordinàriament afectats en l’àmbit personal per
les conseqüències que es poden derivar del cas. No és per menys. Mirarem de
trobar les claus de tanta preocupació.

La declaració complementària arriba tard i malament

Després de l’admissió a tràmit de la querella criminal presentada pel soci Jordi
Cases a l’Audiència Nacional de Madrid el 5 de desembre de 2013 el Barcelona,
després dels despropòsits inicials, va acabar contractant els advocats penalistes
Fermín Morales i Josep Riba perquè posés ordre i ja d’entrada va advertir la
necessitat que el club es protegís fiscalment preparant una declaració
complementària abans que pogués afegir-se una altra querella en els termes fiscals
que ara s’estan tractant a la ja presentada contra Sandro Rosell per apropiació
indeguda. La raó era evident: com es tracta d’interpretacions (simulació negocial o
no), és a dir, de si el got està mig ple o mig buit, judicialment no és el mateix tractar
el fisc des de l’àmbit penal que fora d’ell.
El 23 de gener Rosell va dimitir sense que el tema fiscal estigués solucionat. En un
ambient de desgovern alarmant i amb els directius sense líder però amb ganes de
manar molts es van creure capaços de dirigir les operacions i van actuar al marge
dels primers consells dels advocats. Conseqüència: el procés per solucionar els
dubtes fiscals es va aletargar. Tant que va arribar el mes de febrer sense solució.
Javier Faus, espantat davant la possibilitat que fos imputat des de l’Audiència, va
prendre el comandament de les operacions. Va passar per sobre del seu company
de Junta Toni Freixa, el directiu responsable dels serveis jurídics del club, i va
emprendre el camí en solitari. De res van servir els consells de l’exportaveu. Faus,
sense el detall d’avisar, va contractar al seu amic penalista Cristóbal Martell i va
decidir comptar amb l’experiència en temes fiscals del bufet Cuatrecasas on ell
mateix havia treballat.
Com va explicar el propi Faus en la roda de premsa, després dels estudis realitzats
per tots es va arribar a la conclusió que calia fer una declaració complementària a
Hisenda per evitar que el cas s’enquistés i entrés per la perillosa via penal. És a dir,
el que ja feia un mes que els advocats Morales i Riba havien aconsellat al Barça.

Però de sobte va passar el que ningú s’esperava: el secretari judicial de l’Audiència

va informar dimarts 18 de febrer via telefònica al FC Barcelona (just quan l’equip

tornava de Manchester) que el jutge Pablo Ruz acceptava a tràmit i imputava al club
com a persona jurídica per un presumpte delicte fiscal. Bartomeu no va tenir més
remei que convocar una Junta Extraordinària i explicar als seus companys directius
com era el nou escenari i el camí a seguir.
El president Bartomeu està molt preocupat. Creu que l’Audiència va rebre una
xivatada sobre les intencions del club i, per això, va actuar amb tanta velocitat . Però
qui el va trair ? Qui va avisar de les seves intencions ? Si a la reunió només hi havia
directius, Cristóbal Martell i cinc advocats més, com va poder arribar a l’Audiència la
informació que el Barcelona estava preparant la declaració complementària per
evitar el procés penal?

13’5 milions a Hisenda per a res

El dilluns següent el Barcelona va ingressar a Hisenda 13.550.830 ’56 euros,
segons van explicar en un comunicat, “per a cobrir les eventuals interpretacions que
es puguin donar per tots els contractes signats amb motiu del fitxatge del jugador
Neymar”. A la tarda, Javier Faus va parlar del tema. Com hem explicat va passar
per sobre dels experts, va assumir el lideratge i així seguirà ja que Toni Freixa ha
estat apartat del cas com ho demostra el fet que en la roda de premsa posterior qui
va donar les aportacions legals va ser el lletrat del club Jordi Calsamiglia. Freixa, en
principi, seguirà tractant la resta d’assumptes jurídics però aquest no. I en aquest
punt el vicepresident econòmic -i també el presiden- es va cansar de declarar que
“el Barcelona no ha comès cap irregularitat i que tornaria a actuar de la mateixa
manera si hagués de repetir l’operació Neymar “. Un gran error. Queda clar que el
Barça no creu haver actuat malament i que espera la decisió de la justícia per
demostrar la seva innocència.
Però el Barcelona, ja ficat en el procediment penal, no està aprofitant els dos mesos
que li concedeix la llei per parlar amb la Fiscalia i tractar de trobar un punt de
trobada i, sobretot, està passant per sobre del codi penal (article 305, punt número
6) que deixa molt clar que per aconseguir efectes atenuants a la pena s’han de
“reconèixer judicialment els fets”. O sigui, ingressar 13,5 milions d’euros a Hisenda
sense reconèixer l’error no serveix per a res. Millor hauria estat no demanar un
crèdit, aprofitar els dos mesos de marge per treballar el procés i presentar -o no- la
complementària més endavant. El cop d’efecte és només això. És com fer un esprint
darrera la pilota quan està a punt de marxar inexorablement per la línia de fons: el
públic aplaudeix el gest però la carrera és inútil.

Qui rep el cop?

El codi penal parla de penes d’1 a 4 anys de presó però en el cas que ens ocupa el
càstig podria arribar als 6 ja que la quantitat suposadament defraudada supera els
600.000 €, una de les premisses necessàries per a romandre en el sector tou de
penes del codi penal. És difícil pensar que Rosell, Bartomeu, Faus i la resta dels
directius que puguin ser imputats puguin anar a la presó però del que ningú es pot
salvar és, si n’hi ha, de la multa que, per cert, podria arribar a ser de sis vegades la
quantitat en qüestió. Si es reconeix l’equivocació, podria quedar en la meitat …
encara que, de moment, no sembla que sigui aquesta l’estratègia escollida .
Ara mateix només el FC Barcelona està imputat com a persona jurídica però

qualsevol pena o multa és individual per a la persona física condemnada. I a qui pot
acusar l’Audiència per frau fiscal? A tots els directius que hagin intervingut i als que
tenien coneixement que l’operació podria ser susceptible de cometre un frau fiscal.
Anem a pams: ningú reconeixerà mai que sabia que es podria estar cometent un
delicte així que els Rosell, Bartomeu, Faus i companyia van a quedar-se sols davant
el perill i, ja se sap, en aquestes situacions acostuma a passar que cada un intenta
salvar la seva problemàtica. Les amistats ? Millor les deixem de banda…
I això és el que es va intuir en la roda de premsa de Faus i durant tot aquest temps,
amb filtracions permanents mirant de treure’s el mort de sobre. Faus ja ha deixat
clar que l’operació Neymar és una obra exclusiva de Sandro Rosell. Ell es va
emportar l’elogi i ara els seus excompanys pretenen que també se’n porti la culpa.
És cert que Rosell va ser el màxim artífex de tot portant a l’extrem la seva habitual
manera de comportar-se, és a dir, actuant gairebé sol (amb tres executius de
diferents àrees del club -una de la jurídica, Laura Anguera- i cap especialista fiscal )
i amb la prioritat que ningú s’assabentés de res. Ni els seus propis directius. I així va
ser. Ara, però, ells són els primers a recordar com es va fitxar a Neymar i en alertar
que amb ells ningú hi va comptar. I , per tant, que tampoc ningú els busqui ara.
Faus fins i tot va explicar que Angel Segarra, l’assessor fiscal del club, va validar
l’operació. El jurista ho desmenteix: per a la resta de casos, sí; pel fitxatge del
brasiler, no. Per què li va traspassar Faus la responsabilitat? Què temia? Anem
camí de deixar un altre mort pel camí …

Els advocats del Barça … i de Faus

Segarra va ser contractat pel club a 3.000 € i a petició del directiu Toni Freixa, amb
qui no comparteix cap societat però sí seu social dels seus respectius despatxos. Hi
ha qui posa en dubte l’ètica d’aquesta vinculació i de les seves feines al club. El
mateix Freixa ha demanat a la Comissió de Control i Transparència del club que faci
el seu informe. L’esperem. Des del canvi de president la posició de l’ex-portaveu
s’ha complicat ja que les seves relacions amb Josep Maria Bartomeu no són fluides.
Freixa és un home de Rosell i encara que sembli estrany la junta blaugrana fuig ara
del ‘rossellisme’. Només així s’entén el veto a la incorporació de Pau Vilanova, gran
amic de l’expresident, com a nou membre de la Junta Directiva, una circumstància
que es donava per feta.
Ara és Javier Faus qui s’ha envoltat dels seus homes de confiança, d’entrada per
defensar el FC Barcelona, però de sortida per tenir-los a prop i vetllar pels seus
interessos en el moment en què sigui imputat. També podrien caure Bartomeu i
altres (tots tenen clar que serà així) però com cap dels dos té capacitat per liderar el
procés Faus, un directiu molt més preparat que els seus companys i amb més
jerarquia dins de la Junta, ha decidit marcar les pautes amb ‘la seva’ gent. I, per
descomptat, tenint tots molt clar que ell tampoc sabia res. La resta de companys de
Junta miren amb recel els seus moviments.

Lectures 7724 vegades per 1440 lectors

Comentaris

3 COMMENTS

  1. Set in place typeface, volume in addition to tone for the purpose of word. Out of the Font List, you possibly can buy a font for your personal Document recordsdata. All font placed on your computer or laptop and even baked into all the Pdf file piece of content is undoubtedly selectable.

  2. To wear the sunglasses would be a good alternative. Oakley Jawbone Sunglasses combines the best of High Definition Optics with a look that goes from street to sport and it offers a level of performance as aggressive as its styling. This is sculpture mixed with style and because of this reason behind every curve.

  3. These sunglasses have Plutonite and Iridium lens coatings, the do it yourself custom made glasses and the mind boggling Thump MP3 sunglasses. This lense material can filter out 100% of all UVA, UVB and UVC. The Oakley Plutonite lens also blocks 100% of all harmful blue light up to 400 nanometers.

LEAVE A REPLY