SHARE
jordi cases
Jordi Cases en una imatge d’arxiu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jordi Cases ha estat un dels protagonistes de la setmana amb la  seva decisió d’ampliar la querella pel fitxatge de Neymar a Josep Maria Bartomeu i Javier Faus. La seva iniciativa va sorprendre a molts pel moment en que es produeix i pel fet que vist com estava anant el procediment aquesta imputació la podia haver realitzat el fiscal del cas i no ell, i va provocar un encès debat a les xarxes socials i als comentaris d’alguns articles al voltant de la figura del soci blaugrana.

El nom de Jordi Cases no és nou a l’entorn blaugrana, doncs la seva aparició es remunta a l’any 2011 quan munta la iniciativa Consulta Qatar per demanar a la junta que la decisió al voltant de la publicitat de Qatar a la samarreta es fes mitjançant un referèndum a  tots els socis i no  només amb l’aprovació de l’assemblea de compromissaris, com al final es va acabar fent. Des de llavors la seva presència a les assembles del club ha estat constant, era freqüent veure’l fora entregant preguntes als compromissaris, com nosaltres ens hem ressò al  seu dia.

Tots  aquests actes en favor de la transparència del club, un terme que agradava molt fer servir a la junta actual quan va entrar al club, l’han convertit a ulls d’alguns barcelonistes en un àngel salvador, una imatge que tampoc es correspon amb la realitat. Perquè Cases també ha comés errors, be siguin fruït de la inexperiéncia o de la inconsciència, com quan el seu advocat va deixar caure que podien retirar  la demanda, un fet que va alimentar els rumors d’una recerca econòmica en tot el cas.

O com quan la plataforma creada per ell, Go Barça, va presentar una moció de censura  fallida, en la que es volien posar l’aparador periodístic certes pràctiques de la junta  però que en una mala estratègia  comunicativa va acabar servint reforçant la junta, i el seu president, i donant  una publicitat efímera al grup.

Però si per alguns és un àngel, per d’altes es tracta del propi dimoni, poc menys que un “Pere Botero” a les ordres d’algun candidat a l’ombra, el nom del qual la premsa rosellista encara no ha pogut descobrir en cas que aquest realment existeixi.  Tots aquests obliden que el que ha fet Cases es buscar  unes respostes del club que aquests no li ha volgut donar per l’única via que aquest li ha deixat, al igual que varen fer d’altres que aquesta mateixa premsa es va encarregar de defensar com per exemple Vicenç Pla.

Sense la seva intervenció per exemple avui no en sabríem res d’alguns pagaments del club per poder vestir de Neymar de blaugrana el passat estiu, amb un preu que s’allunya dels 56 milions anunciats pel club al seu  dia, quan  el deure de la junta hauria de ser servir i explicar a tota la massa social com  i en que s’inverteixen els diners del club.

Per tant, a l’hora de valorar la figura de Jordi Cases, amb qui Racó Blaugrana s’ha intentat posar en contacte sense èxit perquè ens donés la seva opinió, cal fugir de tots els extrems, doncs per sobre de tot es tracta d’un soci  blaugrana amb inquietuds, com tants d’altres, que ha exercit la seva condició com a tal, amb els seus encerts i els seus errors.

 

Lectures 5030 vegades per 753 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY