SHARE

A la roda de premsa convocada per Joan Laporta al Majestic, Oliver i Xavier Sala Martin van ser l’encarregat d’explicar els números. Per fer-ho van utilitzar les barres màgiques de les que us parlàvem ahir.

El que van explicar va ser l’auditoria de Deloitte, és a dir, els comptes reformulats per la Junta de Sandro Rosell. I diem reformulats perquè Xavier Sala Martin, contrari al que va dir la Junta de Rosell, va explicar que havien sotmès els seus números a una altra auditoria feta per Safont Auditors Associats i que els hi va donar la raó en tots els punts menys en un.

Joan Oliver va explicar una per una les cinc excepcions fetes per l’auditor. En concret, va començar amb la venda d’una parcel·la a Sant Joan Despí. L’import d’aquesta operació puja a 14,6 milions d’euros. La Junta sortint ho havia comptabilitzat a la temporada 2009/10 en motiu que la venda estava feta el 30 de juny però Deloitte considera que no es podia encara comptabilitzar perquè faltava la reparcel·lació de la zona, que es va fer el 22 de juliol i la comptabilitza per al proper curs.

La segona excepció era sobre la prima de Mediapro, de 12 milions. El contracte amb Mediapro, firmat l’any 2008, preveia uns ingressos de 20 milions per al Barça. Aquests diners s’havien de planificar al llarg dels cinc anys de durada del contracte. És per això que ja se n’havien cobrat vuit (quatre del 2008 i quatre més del 2009) i quedaven dotze per cobrar. Com que el contracte es va cancel·lar en motiu de la signatura d’un nou contracte millorat –el Barça venia de guanyar el triplet– els dotze milions que faltaven s’havien de cobrar. Deloitte considera que només se n’haurien d’haver sumat quatre –corresponents al 2010, perquè els altres vuit corresponen a properes temporades.

La tercera excepció està relacionada amb la marxa d’Henry. El seu fixatge presentava unes pèrdues de 6,9 milions segons Laporta i 8,2 segons Rosell. Tenint en compte que el francès va ser fitxat per prop de 24 milions i va signar per quatre temporades –a raó de sis milions d’amortitzacions per temporada – la primera xifra sembla més lògica. A no ser que el que s’hagi pagat per Henry siguin 32 milions d’euros, cosa que no consta enlloc. Segons les valoracions de Deloitte, va ser l’anterior junta directiva qui va arribar a l’acord entre el Barça i el Red Bull. Per la seva banda, Oliver va explicar ells només havien negociat aquesta possibilitat, però que faltava l’acord amb el jugador i per tant, va ser la junta de Sandro Rosell qui va efectuar l’operació. D’aquesta manera, les pèrdues havien de comptabilitzar-se al curs actual. Ja ho vam comentar en el seu moment, aquest cas té una peculiaritat i és que els beneficis per la venda de Touré Yaya, Deloitte considera que sí que són d’aquest curs i no del passat quan, recordem, primer s’efectua el traspàs del Touré (2 de juliol) i després la marxa de l’Henry (15 de juliol).

La quarta excepció fa referència a Baena. L’exjugador del Barça i ara a les files de l’Espanyol va ser condemnat a pagar 3,8 milions d’euros al club blaugrana. L’anterior junta ja s’havia comptabilitzat aquests diners com a ingressos líquids, malgrat Safont no ho veia correcte. Deloitte opina el mateix perquè el dia 1 de juliol, el jugador va recórrer la sentència al Suprem. Oliver va reconèixer que el més lògic seria esperar aquesta sentència. Tot i això va senyalar que “el fet que hi hagi un recurs de cassació, no impedeix fer l’execució provisional de la sentència”. És a dir, que si el club volgués, podria tenir aquests diners a la caixa.

I la cinquena i última es refereix als terrenys comprats a Viladecans per un valor de 18 milions d’euros. Malgrat estar catalogat com a reserva natural en aquest solar el FCBarcelona tenia previst construir el Barça Park, va explicar Oliver per justificar l’alt valor d’aquests. Segons l’exdirector general, si la nova junta decidia no construir-lo, Rosell i companyia havien d’assumir la pèrdua de valor, perquè “no és el mateix construir-hi que plantar-hi patates” va explicar.

Sogecable i Mediapro van centrar el capítol d’incerteses, que tenen un valor indeterminat. La tercera incertesa inclou totes aquelles decisions que pugui prendre Rosell. El primer tema és el concurs de creditors presentat per MP (quantificat en 6,5 milions). El segon i més polèmic, el litigi amb Sogecable. En aquest cas existeix també una sentència que condemnaria al Barça a pagar 37,8 milions a l’empresa audiovisual. L’anterior junta creu que no s’han de pagar aquests diners, mentre que l’actual, ja els ha aprovisionat.

Com a conclusió, Oliver va dir que no estaven d’acord amb l’aplicació que ha fet la junta directiva de Rosell de tots aquest punts però que tot i això, si admetessin les pèrdues imputades per la junta de Rosell, el còmput global dels sent anys de mandat de Laporta es tancaria amb 17,7 milions de beneficis. És aquí on entra la juguesca de Sandro Rosell, va explicar Oliver. La junta actual “ha hagut de recórrer a la sentència dels avals que dóna 63,8 milions de pèrdues a la junta que va tancar els números de Gaspart, una sentència que està en el Suprem. Per què aquests sí i els de Baena, no?” Es va preguntar Oliver.

La imatge mostra el primer gràfic que la junta de Laporta considera  “la veritat” i el segon, la “màgia comptable” que segons la junta sortint ha utilitzat Rosell.

Lectures 7409 vegades per 3730 lectors

Comentaris

1 COMMENT

LEAVE A REPLY