SHARE

cordoba del bosque

Any 1972. Faltaven encara dues temporades per l’arribada de Johan Cruyff a Can Barça. El club blaugrana anava dos punts per darrera d’un Real Madrid que aquella jornada (la penúltima del campionat) visitava el Vicente Calderón. El Barça de Rinus Michel visitava un Còrdova que ja havia baixat matemàticament a segona divisió.

Quedaven dues jornades per la finalització del campionat de lliga i si el Barça guanyava a l’Arcangel i el Madrid perdia contra l’Atlètic, es posava líder tot i l’empat a punts gràcies al goal average.

Ho explica l’Ivan Castelló al seu blog d’Europort i ho volem reproduir aquí per tots vosaltres. La cosa va començar bé. Els matalassers li van endossar un 4-1 als blancs. Si el Barça guanyava es posava líder i per proclamar-se campió havia de guanyar el Màlaga al Camp Nou en la següent jornada.

Però no va poder ser. Va ser la tarda en la que un àrbitre de Valladolid va fer-se famós: Pascual Tejerina. Diuen que va ignorar fins a tres penals a favor del Barça i en canvi, en la primera jugada dubtosa en l’àrea blaugrana va pitar penal. El Còrdova va marca i es va endur la victòria.

Diuen que el Madrid pagava 700 de les antigues pessetes a cada jugador del Còrdova per derrotar el club català. I entre els jugadors andalusos hi figurava un conegut ex-jugador del Madrid: Vicente del  Bosque.

Tornem a la lliga d’enguany. El Barça no pot badar. Si un maletí i l’àrbitre van aconseguir que un conjunt matemàticament relegat a la segona divisió deixèssin el club català sense la lliga, podria passar també aquest any. Seny, pit i cullons.

Lectures 2138 vegades per 630 lectors

SHARE
Previous articleLuis Enrique defuig dues preguntes sobre si continuarà l'any vinent
Next articleFutbol platja, un benefici pel Barça?
Blogger culé, que estima el club i diu les coses pel seu nom. Sense filtres, sense pors, perquè crec en la gent honesta, en un model i una filosofia de club innegociable. Unicef sempre abans que Qatar sempre. Si vols saber quan publico un post, segueix-me al twitter o torna aquí per llegir-me. Gràcies i visca el Barça!

Comments Closed