SHARE

nueva-camiseta-fc-barcelona-2016-2017-34831Ja fa gairebé un any que la directiva del president Bartomeu guanyava les eleccions, essencialment gràcies al magnífic triplet que va fer virar la opinió de molts culers que, mesos enrere, no aprovaven ni per aproximació la gestió de la Junta hereva de Sandro Rosell.

Durant la campanya electoral es va anar explicant a tort i a dret l’increment d’ingressos derivat de la bona gestió del Club, fet que qualsevol que conegui els números de l’entitat i tingui un mínim de sentit comú sap que no és cert. La venda de la samarreta, per exemple, ha estat un ingrés “nou”, que el Club no havia tingut mai, de manera que desvirtua qualsevol anàlisi comparatiu.

En teoria, el Sr. Faus va tancar un acord que rondaria els 60M€ per temporada per la publicitat a la samarreta que havia de venir a renovar l’acord actual amb Qatar. Recordem que el vigent acord, com a mínim, inclou també les samarretes d’entrenament, i publicitat a tots els suports possibles (dins i fora de l’estadi, revista, web, emails, anuncis TV i d’altres actius, hospitality principalment) que el Club ha ocultat i dels quals només ens n’hem assabentat a mida que anàvem veient el logo de Qatar Airways a tot arreu.

Vist globalment, doncs, ingressar uns 35 milions d’euros per temporada a canvi d’entregar tots els suports imaginables no és, ni de bon tros, un bon acord. I prescindim, ara, de qüestions ètiques.

L’hipotètic acord del Sr. Faus estava molt per sota del que ingressa, per exemple, el Manchester United de Louis Van Gaal a canvi de molts menys actius. El Manchester s’ha assegurat 94 milions d’euros per cada una de les properes 10 temporades provinents d’Adidas, i aproximadament 62 milions d’euros cada any de Chevrolet (General Motors) durant les properes 7 temporades.

El Barça, al seu torn i amb contractes clarament desfasats, és només el cinquè equip en ingressos comercials segons la Deloitte Football Money League:

deloitte

 

 

 

 

 

La campanya electoral va generar un mercat persa amb els hipotètics acords als quals alguns candidats i pre-candidats havien arribat per a substituir la marca del règim qatarí a la samarreta més vestida arreu del món (només cal viatjar per veure-ho):
• J. M. Bartomeu: Rakuten

• Jordi Farré: Botemania

• Agustí Benedito: empresa de begudes energètiques que encara no hem vist.

Addicionalment, tots els candidats van aprofitar per treure la roba bruta sobre Qatar. Tan bruta, com certa. Aquesta campanya en negatiu va provocar que l’aleshores candidat Bartomeu es veiés forçat a treure’s el conill de la màniga d’una millora de l’acord de Faus i, paral·lelament, fes aparèixer un suposat interès de Rakuten del qual no se n’ha sabut mai més res.

La realitat ha estat que entre la deserció d’en Faus i la campanya negativa sobre Qatar, potser la monarquia/dictadura de Qatar ha deixat de veure un retorn positiu en el FC Barcelona i ha decidit apostar per altres espais de patrocini.

El president Bartomeu ha anat al paradís de l’or negre més vegades que a comprar el pa, sol o acompanyat de Manel Arroyo, però la situació continua tan encallada que fins i tot Nike haurà de treure al mercat una edició inicial de la samarreta de la temporada que ve sense publicitat.

Fixem-nos en aquest punt perquè és força interessant: no només serà una samarreta rècord en vendes pel fet de no portar publicitat (per tant, ingressos garantits per Nike), sinó que a més el FC Barcelona haurà d’indemnitzar al fabricant americà pel retard en la definició del disseny definitiu (si, més ingressos per Nike). Sempre guanyen els mateixos, i no és mai el Barça!

Lectures 2241 vegades per 635 lectors

Comments Closed