SHARE
Sandro Rosell  en una imatge recent d'arxiu.
Sandro Rosell en una imatge recent d’arxiu.

El periodista Albert Llimós va donar a conèixer ahir les declaracions de Sandro Rosell al jutge Ruz. Han generat controvèrsia de forma especial diverses qüestions: els 301.000 euros regalats als familiars i amics de Neymar perquè poguessin assistir a la presentació del jugador; els més de 5 milions en viatges privats o “ajudes a l’habitatge”; o els 800.000 euros pagats a l’empresa del pare del jugador perquè pogués obrir una seu a Barcelona.

Respecte el primer punt, per desgràcia, aquesta és una pràctica habitual en el món empresarial. Diu poc de qui la demana, però tampoc es tracta d’un cas aïllat. El mateix serviria pel segon punt, però en aquest cas sorprèn la quantitat tan extremadament elevada que se li ofereix. Una barbaritat.

Pel que fa a l’últim apartat, si per obrir una oficina es necessitessin tal quantitat de diners, d’empreses se’n crearien ben poques. Més tenint en compte els 40 milions que Rosell va reconèixer haver pagat al mateix pare del jugador. Realment ho necessitava?

Pel que fa a l’actual president i Faus, va assegurar que no sabien cap detall de l’operació i que tot ho portava ell en persona. Si va ser així, demostra força irresponsabilitat quan assegura que no va llegir la lletra petita del contracte.

Ara bé, de tot el que va dir, hi ha un punt que hauria de causar encara més indignació. Segons Rosell, estava pactat que Neymar vingués el 2014, però va aterrar un any abans a l’equip a petició de Tito Vilanova. Mai sabrem si això és cert o no. Que el deixin en pau. Que no l’esmentin per a provar d’exculpar-se. Sigui veritat o no, això no justifica que no diguessin la veritat des del primer moment.

Lectures 4247 vegades per 526 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY