SHARE

El Madrid ha acabat guanyant la lliga, però per fer-ho li ha calgut lluitar fins al final, perquè Guardiola i els seus l’han lluitada fins al final, com  van demostrar  amb la golejada contra el Màlaga, en un partit en el que curiosament ara sí a l’equip li van xiular dues penes màximes, les mateixes que en d’altres moments de la temporada els havien escatimat.

En un partit ,del que vaig poder gaudir en un lloc privilegiat al camp, gràcies a un bon amic amb qui es sempre un plaer compartir el nostre Barça, Guardiola sortia amb un equip amb força canvis respecte al de diumenge, fins a quatre i en totes les línies excepte la porteria on Pinto seguia  acumulant minuts cara a la final de Copa. Els malaguenys per la seva banda arribaven un xic mermats amb baixes com la de Maresca, lesionat la darrera jornada i que obligava a endarrerir en excés a Cazorla, però amb les ganes de donar la sorpresa per seguir la seva lluita pel tercer lloc.

El partit es va iniciar amb l’equip de nou trobaven els espais per bandes que tant van escassejar en d’altres encontres recents a l’estadi , com contra el Chelsea, i amb un Alves arribant des de darrera, des d’on crea molt més perill que quan es situa al davant. El gol blaugrana s’olorava i poc abans del quart d’hora, era el capità Puyol, per  qui  no semblen passar els anys, qui obria el marcador en un bon córner tret en curt per Iniesta i Messi.

El marcador ja estava obert i semblava que tot podia ser senzill per l’equip, però els de Pellegrini  no havien vingut de vacances i aconseguien posar-se de nou en el partit, a través d’un bon gol de cap de Rondón aprofitant una mesurada centrada i una  indecisió de l’eix central blaugrana. No obstant, avui si era dia de penals i Iniesta provocava el primer de la nit en una bona internada a l’àrea , i era Messi qui feia el primer gol  de la seva compte particular.

Amb la sensació que el millor encara estava per arribar iniciàvem la segona meitat, en la que de nou Messi marcava de penal, més clar que l’anterior, en un curiós dia també per veure penes màximes, comés sobre ell mateix. Però com tots intuíem, el millor encara no ho havíem vist i arribaria en el quart gol, fruït d’una excepcional passada a l’espai d’Iniesta i una definició de Messi, amb  barret per sobre de Kameni inclòs. El gol completava el seu triplet i l’acostava una mica més a la Bota d’Or i al pichichi, a més de superar el registre de Gerd Muller en una temporada amb 68 dianes a totes les competicions.

Fins al final, minuts per jugadors que han de ser claus al futur de l’entitat com Bartra, qui espero  l’any vinent compti amb lloc al primer equip, o d’altres amb escassa sort fins ara com Afellay, de nou al centre del camp on sembla que podria tenir el seu lloc l’any vinent per aprofitar el  seu  xut des de fora, o perquè Pinto agafes més confiança, dues parades de mèrit al final. En resum, tres punts i nova golejada d’un equip que vol acomiadar com cal a Guardiola, a qui  l’afecció va de nou, i al que com bé diu el tècnic mai se li podrà criticar falta d’esforç ni ganes, que és  un dels millors elogis que es poden fer de qualsevol equip.

Lectures 1619 vegades per 544 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY