SHARE
laporta-rosell-guardiola
Cel.lebració del títol de Lliga 2010 al Gamper amb Laporta,Guardiola i Rosell

Sandro Rosell ha deixat molts enemics en el seu pas per la presidència del Barça. Avui un dels periodistes més vinculats al president, a qui per cert aquest no va donar l’exclusiva de la seva marxa sinó que fou a Dagoberto Escórcia, el sub director de Mundo Deportivo, Francesc “Pelikano” Perearnau firma un article on parla dels enemics de qui fins dijous era el president del Barça.

Aquests segons el periodista es poden agrupar en dos grans blocs, els provinents del seu passat directiu i els que s’han incorporat al llarg del mandat del president. En la primera hi trobem els dos grans dimonis per Rosell, i en conseqüència pel periodista, que són Joan Laporta i Ferran Soriano. El  detonant per aquesta facció  va ser l’acció de responsabilitat contra l’anterior junta, que va radicalitzar el grup comandat per Laporta-Cruyff, amb l’ajuda d’Ingla i Soriano.

Pel que fa a l’altre sector, aquí destaca la premsa, que no seguia les directrius de Rosell com ell si feia , on per el periodista “Els pecats venals que pugui haver comés Rosell han rebut una crítica descomunal en proporció a la generada per les atrocitats de Laporta”. Però aquí també trobem un enemic inesperat i producte d’una mutació, Pep Guardiola, amb qui el periodista reconeix que el “bon rollo” havia desaparegut entre ells quan Sandro va arribar a la presidència, un fet sempre negat pel president fins que el de Santpedor va explotar pel tema Tito Vilanova.   

Per últim el periodista es refereix a una “legió de personatges de tots els àmbits de l’entorn” que  haurien gaudit de privilegis a l’època Laporta i ara voldrien recuperar, els anomenats  de forma molt despectiva pel mateix periodista com a “Ninots” al seu Twitter. I per acabar, el periodista també fica al sac d’enemics de Rosell els polítics i caps d’institucions catalans, a qui l’ex president hauria trucat per demanar ajuda dimarts per defensar el Barça a Madrid i que no li haurien concedit.

Si es fa un recompte, es pot concloure  que la llista d’enemics de l’ex president és massa llarga per només tres i mig de mandat, més pròpia d’un president amb un mandat més llarg com va ser Nuñez, un fet que podria ser un indicador de quina ha estat la seva  línia  de gestió. Així l’amplitud de la llista denota  que Sandro Rosell no va aconseguir ni  de lluny apropar-se a l’Esperit Mandela, a qui ell mateix va citar, doncs en comptes d’unir el barcelonisme no va sinó fragmentar-lo encara més.

Lectures 7763 vegades per 1577 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY