SHARE
Josep Maria Bartomeu en una imatge d'arxiu.
Josep Maria Bartomeu en una imatge d’arxiu.

El propi Josep Maria Bartomeu va assenyalar que, independentment de quina fos la sentència, el Barça hi sortiria guanyant. Ara que hi ha sentència i que, segons ell mateix, aquesta és bona, quin sentit té recórrer-la? El President ha esgrimit que el Club té dret a recuperar les “pèrdues reclamades”. Però si ha quedat clar que no hi ha pèrdues, què es vol recuperar? Com es pot recuperar allò que no existeix?!

Hi ha cert cinisme en el fals to paternalista utilitzat en renunciar a l’execució dels avals, sota l’argument que entenen el sofriment de les famílies dels ex-directius afectats. Si és real aquesta empatia, per què persisteixen en aquesta demanda? A més, en totes les enquestes al respecte, una important majoria dels socis es mostraven contraris a continuar. Per què llavors seguir? Igual que la decisió sobre l’Acció de Responsabilitat la van sotmetre a la voluntat dels socis, per què no fan ara el mateix?

Més que resoldre problemes, en creen on no n’hi ha. En un context en el qual el Barça es troba imputat, sense poder fitxar durant més d’un any, amb els ingressos estancats (tal i com ha recordat Marc Ingla) i amb un Florentino Pérez crescut que controla els fils de tot allò que toca; quin sentit té generar enfrontaments dins del barcelonisme? Sigui com sigui, finalment, qui en surt perjudicat és el Club i la seva imatge.

Lectures 3049 vegades per 649 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY