SHARE

El Barça ha guanyat avui la seva tercera Supercopa consecutiva, que tindrà un valor molt superior a les altres dues per les dificultats alhora d’assolir-la, per la duresa del rival, i sobretot per haver estat contra el màxim rival , a més en unes condicions físiques de clara  inferioritat davant enfront els blancs.

El primer temps va   mostrar des de l’inici un escenari que ja havíem vist a l’anada amb uns blancs molt intensos realitzant una pressió avançada sobre la sortida de pilota blaugrana, provocant ben aviat dues pèrdues de pilota, massa freqüents en tota la part, provocant les primeres arribades blanques. No obstant  i gràcies a l’aparició de Xavi al mig , tot i que massa intermitent, els culers han retornat  a la seva habitual possessió, però el gol va arribar de forma més inusual en el joc dels de Pep, una excepcional passada a l’espai de Messi culminada amb molta tranquil·litat per Iniesta, que obria el marcador.

La alegria va durar poc ja que ben aviat  va arribar l’empat blanc amb un gol de Ronaldo, en una jugada en possible fora de joc. Arran del gol van venir els millors minuts blancs amb bones arribades i uns blaugranes buscant més les ràpides contres, de nou la  vida al revés. El partit es tornaria a posar de cara pels culers als minuts finals de la part , al igual que a l’anada, i de nou amb el mateix protagonisme, que no és fou altre que Messi que es va resoldre  molt bé  desprès d’una bona  assistència de Piqué.

La segona part, no obstant, si que no ens va recordar a l’altre partit, Ja que fou més de tempteig, amb més domini de pilota dels blaugranes i amb poques arribades dels blancs. El partit no va tardar en pujar d’intensitat de la mà de nou de Marcelo, amb una puntada sense sentit al ventre de Messi i sense targeta, i com no ,de Pepe. A  mesura que passaven els minuts semblava que els blancs creixien pel seu millor estat físic i a falta de menys de déu minuts aquests empataven a la sortida d’un córner gràcies a Benzema, que s’estrenava contra el Barça.

No obstant, els blaugranes no havien dit la última i amb l’entrada de Cesc, qui feia realitat el seu somni per fi, i Keita, l’equip va  guanyar aire a més de demostrar de nou les seves ganes i ànsies de guanyar i de nou fou Messi, el millor sense discussió del partit , qui decidia el títol amb un gran remat en una jugada iniciada per ell mateix en banda.

Fins al final, dues accions amb el mateix protagonista, Cesc, la primera una  bona passada a Messi que aquest va errar en la definició, i en la segona rebent una vergonyosa entrada de Marcelo, qui va acabar expulsat, que va iniciar una tangana entre els dos equips. La mateixa fou una vergonyosa  manera d’acabar  aquest torneig, després del bon futbol ofert pels dos, que va acabar amb dos expulsions, de Villa i Özil, però sobretot amb una imatge que no és pròpia del futbol, amb un entrenador blanc amb paper   actiu en la trifulca  i uns jugadors seus  que ni es van quedar a esperar a l’entrega del títol  al final del partit.

Lectures 2003 vegades per 719 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY