SHARE
rosellacciojudici
Sandro Rosell en la seva sortida del jutjat, després de la declaració | FOTO: Pep Morata (MD)

 

Segon dia del judici per l’acció de responsabilitat contra la junta de Joan Laporta amb poques sorpreses. Més de cinc hores per tant poc rendiment. Quan hi ha tanta part, les reiteracions en preguntes i arguments són inevitables, però se’n treu poc profit.

Afortunadament, els demandats van renunciar a l’interrogatori de l’auditor de KPMG que va lluir-se explicant que hi havia despeses de puros, perfums, rellotges i jets privats, sense entrar en els motius i necessitats, en la comptabilitat del darrer any de Laporta com president. Amb la capacitat que va demostrar en els seus minuts de glòria, potser encara seríem a la Ciutat de la Justícia. Algun dormits sobre la butaca.

El matí si va donar per una altra perla de l’expresident Rosell.No solament no llegeix la lletra petita dels contractes, sinó que de les operacions importants fetes durant el seu mandat, almenys les que tenen repercussió en la interposició de la demanda, tampoc està al cas dels detalls, transmetent tota responsabilitat als auditors i al vicepresident econòmic, Javier Faus. Ah! I també al que era vicepresident en el 2003, Ferran Soriano. El senyor Rosell va fer l’informe sobre la valoració dels jugadors d’aquella època, però que no sabia l’ús que se li donaria. Que es depreciés el valor comptable dels jugadors a zero, ja va ser obra de la ment del senyor Soriano. Almenys reconeix que també pensava que serien

El vicepresident Faus ha tingut una bona entrada. Brillant i segur en les respostes. Ha desvetllat que el crèdit sindicat que van obtenir en 13 dies, va ser iniciat per la junta Laporta, però que aquest havia presentat un pla de viabilitat per la concessió que es basava en les tres S: Socis, Samarreta i Seccions. Traducció: augment de quotes de socis i abonats, publicitat a la samarreta i reducció de seccions. Ells ho van renegociar i van presentar un nou pla. Sense les tres S.

Però després del bon inici s’ha anat desinflant. Amb les provisions que van efectuar, ara ja no se sí per obligació dels auditors o a l’inrevés, per plets entre Mediapro i empreses vinculades i el FCB, amb demandes d’anada i tornada, ha començant a dubtar i donar respostes poc convincents o remetent al que deien els comptes de l’exercici 2009/10 i següents. Qüestió molt tècnica, però que pot donar que els deutes imputats, potser no ho són. O almenys en la seva totalitat.

Altres. Terrenys de Viladecans.Segons Rosell i Faus, no es podia fer ni la Ciutat Esportiva prevista per la junta Laporta. Pels advocats defensors, només s’havien de fer modificacions mediambientals

Segon altres. Terrenys de Sant Joan Despí. Van resoldre la compravenda, operació convinguda en pagament fraccionat i ajornat, malgrat que per ells i auditors encara no era compravenda perquè mancava escriptura i inscripció en el Registre de la Propietat. Motiu: perquè no tenien la certesa que el comprador pagués, malgrat que havia complert, fins la resolució, en tots els terminis de l’ajornament.

El comprador, MCM, és el mateix que tenia contractat amb Laporta l’explotació de la façana de La Masia. Que en les mateixes dates es modifiqués el contracte d’explotació amb MCM, és pura coincidència. Una de les condicions del contracte canviades va ser que, en lloc de facturar el FCB i donar a MCM la seva part, com establia el de Laporta, ara facturaria MCM i li donaria al FCB el convingut.

La raó, segons Rosell, és que el Barça no en sap de qüestions de màrqueting, sinó que el seu objecte és l’esport. Reconeixen que renunciaven a la possible plusvàlua si s’hagués clos l’operació. MCM te interposada una demanda contra el FCB, per incompliment de contracte, el signat per Rosell, reclamant 100 milions d’euros.

Demà ens espera Joan Oliver. No s’allargarà tant.

Lectures 1975 vegades per 484 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY