SHARE

 

 

  Adama pot convertir-se durant aquesta setmana en futbolista de la Premier i amb la seva més que probable marxa s’evidencia un cop més la  pèrdua de pes del planter en el club, un fet més que preocupant pel futur.La seva sortida és un exemple més d’una política exercida per la junta actual que ha viscut el seus màxims exponents les darreres temporades, en les que el club ha preferit gastar molt fora en comptes de deixar crèixer i donar oportunitats als de casa i que de ben segur que no és la millor pel Barca, acostumat històricament a treure més rèdit dels de casa que dels de fora. 

Si busquem exemples d’aquest política del planter, el més clar el trobem en l’aposta que s’ha fet per homes provinents de la base en relació amb els homes incorporats de fora en termes de la seva importància dins de l’equip.Així si  ens mirem el planter del primer equip al 2010, amb l’entrada de la junta actual, dels 10 futbolistes presents provinents de la Masia, 6-7 eren importants a l’equip, mentre que si mirem les dades de la passada temporada, mentre la xifra de futbolistes del planter arribava a 12, únicament 4 es podien considerar importants en l’equip.  

Per tant el problema no és tant que arribin o no futbolistes del planter al primer equip, sinó quina aposta es fa per ells com a elements importants , una aposta que sí s’ha fet  amb futbolistes de fora. Homes com Montoya, Bartra o Sergi Roberto han vist en aquestes temporades com ni el seu paper ni la confianca en ells era la mateixa que el club va tenir en d’altres moments amb altres futbolistes  com Valdés o Busquets, per posar només dos exemples.  

A més, i tenint en compte que a els  futbolistes del planter no se’ls assigna un cost de fitxatge, les seves ventes s’han convertit en un habitual per quadrar les xifres econòmiques de la junta abans dirigida per Sandro Rosell i ara per Josep Maria Bartomeu. Ventes d’homes com Thiago al seu dia o Deulofeu el passat exerci han servit al club per quadrar uns números que no mostraven l’excel.lència de la que es parlava i de nou aquest estiu homes com Pedro o Adama poden sevir per fer tornar el club a l’equilibri financer que aquesta junta va impulsar als actuals estatuts del club. 

Aquestes raons econòmiques i aquesta manca de confianca en la Masia com la millor base de futur del club, i el millor patrimoni del mateix més enllà dels terrenys o dels milions, és la que provocarà la marxa d’Adama i esperem que es pugui evitar la d’altres futbolistes com Samper, qui de sobres té lloc al primer equip com a recanvi de Busquets. En comptes d’apostar per ells s’ha preferit apostar, també al planter, per futbolistes de fora fitxats o cedits en condicions díficils d’explicar i que han tingut un èxit més que escàs, i molts d’ells prou coneguts pel nou secretari tècnic Robert Fernández. 

Els resultats dels darrers anys del planter també han evidenciat aquest canvi en l’aposta de club, de la cantera a la cartera, amb equips a la base per sota de rivals que  abans no els feien ombra i amb un filial a Segona Divisió. I per bé que en les darreres eleccions, els socis van donar suport majoritariament a la proposta de la junta actual per davant d’altres on el pes de la Masia era més clar, no es pot sinó denunciar una política que està dilapidant el millor patrimoni del club i que és del tot insostenible a gran termini en un club com el Barca.  

 

Lectures 2398 vegades per 702 lectors

Comments Closed