SHARE
Víctor Font durant l’entrevista amb Raco Blaugrana.

Víctor Font va anunciar oficialment fa uns mesos que es presentarà a les properes eleccions del Barça amb la seva alternativa “Sí al Futur”. Publiquem la primera part de l’entrevista que li vàrem realitzar, centrada en temes d’actualitat com la darrera Assemblea de Compromissaris , el Seient Lluire o el Clàssic del proper diumenge.

El darrer cap de setmana es va celebrar una moguda Assemblea de Compromissaris amb el canvi en l’escut com a tema estrella, una qüestió que  al final no es va votar per decisió unilateral de la junta al veure que les opcions de guanyar la votació eren escasses. Ja vàrem veure alguns tuits al respecte, però com valores aquesta decisió de Bartomeu i la seva junta? Es va faltar als valors democràtics i a la pròpia Assemblea amb la decisió de la junta? 

Sí, sense cap mena de dubte, aquesta es la queixa que vàrem expressar. Va ser molt sorprenent que després de plantejar la qüestió i inclús deixar que diversos socis expressessin la seva opinió es retirés de l’ordre del dia i es digués que es faran reflexions internes. En temes que fan referència als símbols les reflexions no poden ser internes i a posteriori sinó que cal fer-les  abans i han de ser consultades a tots els socis.

Nosaltres des de que es va fer públic el tema de l’escut ja vàrem explicar que és un dels exemple claríssims on creiem que la consulta a tota la massa social a través del vot electrònic seria la millor manera de tractar temes com aquest.

En la mateixa Assemblea, la junta va perdre la votació per modificar el topall d’endeutament del 10%. L’aprovació d’aquest punt hagués pogut posar en risc el futur econòmic del club? Com valores la gestió econòmica de les darreres temporades amb els ingressos creixent any a any però a un ritme més baix del creixement de les despeses i del esportiu?

 A nosaltres ens preocupa la situació econòmica del Club i de fet ens sorprèn que ni la Comissió Econòmica ni en general l’opinió pública ni l’entorn hi facin esment.

Si analitzem el compte de resultats del Club es veu que l’estructura de despeses ha continuat creixent i està força per sobre de la capacitat actual de generar ingressos ordinaris.  Ho varen ser l’any passat i ho són també en el pressupost d’aquest any, convertint el club gairebé per disseny en la necessitat de ser un club venedor. Tant l’any passat amb la venda de Neymar com en el pressupost d’aquest any, els números només es quadren si generem molts milions en vendes de jugadors (131 milions aquest any).  Aquesta situació vol dir que, actualment, hi ha un risc elevat de generar pèrdues o, si més no, una gran dificultat de generar beneficis i caixa.

Si a tot això li sumem un deute creixent (al voltant dels 500 milions!) i una limitació estatutària per poder endeutar-nos més, el repte econòmic per poder finançar el relleu de la millor generació de futbolistes que hem tingut mai, l’Espai Barça i unes seccions en dificultats competitives, és majúscul. I els riscos associats són molt grans.

Si parlem concretament sobre el tema del topall del deute, sembla que aquella mesura es va posar sobretot per poder explicitar que la gestió de Laporta havia estat imprudent econòmicament.  Forçar un topall al deute a través dels Estatuts era la manera de demostrar que ells serien més responsables.  Aquesta mesura se’ls ha girat en contra donat que aquesta limitació segurament motivarà que l’Espai Barça no pugui avançar com tenien previst.

No ens podem escapar de l’actualitat esportiva perquè d’aquí a una setmana ens disputarà el primer Clàssic de la temporada contra el Madrid al Camp Nou, un partit marcat per l’absència de Leo Messi, qui es perdrà tres setmanes de competició. Com veus el partit amb la baixa de l’argentí i els mals resultats del  Madrid? Quin pronòstic de resultat fas? 

Penso que tenim un planter de qualitat per guanyar, encara recordo la darrera lesió important de Messi fa un parell d’anys i que vàrem guanyar al Bernábeu 0 a 4. Ell va intentar ser-hi present d’inici però com no estava en forma, Luis Enrique només el va treure amb zero a tres.

Amb una plantilla que és molt similar a aquella amb alguns canvis -Iniesta no hi és però tenim relleus i nous futbolistes amb talent, i també tenint en compte la situació del Madrid, la situació em fa ser optimista.

Com valores la gestió esportiva del club els darrers anys amb canvis gairebé cada any en l’estructura esportiva, el darrer amb l’entrada d’Abidal i Ramon planes ? Creus que tants canvis evidencien que el club no té clar el camí a seguir tot i que prediquin que volen seguir amb l’estil que ha fet gran al club?

A mi sembla evident que no hi ha consistència entre el que es diu i el que es fa, en alguns temes podria haver-hi debat però en d’altres temes hi ha fets irrefutables que demostren que existeix aquesta inconsistència entre el que és diu i el que es fa. Tenir al capdavant del projecte esportiu a l’àrea de futbol a una persona que diu que a ell li interessa competir i treure resultats (amb independència del model o la idea que es segueixi) és un exemple d’aquesta inconsistència.

Un altre exemple són les grans inversions en futbolistes fetes en els darrers anys per a tenir substituts de la columna vertebral que no han tingut l’èxit esperat en comptes de comptar amb el planter. El model de futbol que ens ha convertit en el millor equip del món s’hauria de basar en el futbol base com a part fonamental de l’estructura del primer equip i complementada lògicament amb els millors futbolistes del món en cada moment.

També en política esportiva, un dels temes que ha generat debat al barcelonisme ha estat la gestió del filial , amb molts fitxatges ,  i la menor aposta al primer equip per futbolistes del planter. Creus que el club ha canviat aquesta política del planter  o es tracta d’un tema de generacions millors que d’altres? Cal igualar les importants ofertes d’alguns clubs per retenir els futbolistes del planter molt joves?

Crec que és una combinació de factors la que explica la situació del futbol base: manca de lideratge per assegurar que confiar en el planter sigui una obligació si es vol tenir un càrrec de responsabilitat en el Club, una generació que no es repetirà i, per últim, una competència cada cop més potent econòmica i esportivament.

En el primer punt, penso que existeix una manca de lideratge en el sentit de que cal tenir molt clars els criteris a l’hora de gestionar el model esportiu i assegurar que els criteris s’imposen. Això implica no poder donar-li molt poder a un entrenador que, sobretot si no és un home de club, busca resultats immediats i que preferirà invertir en futbolistes de fora en comptes d’arriscar i confiar en talent que surt de casa.

Per altra banda, hem de tenir clar que una generació com la que hem gaudit els últims 10 ó 15 anys no es repetirà.  Però de talent n’hi ha i molt a casa i el que cal és apostar-hi i sobretot que l’aposta sigui percebuda com a tal pel talent que puja. Com dic, la competència a la que fem front avui en dia és molt més potent que mai.  I es fan ofertes econòmiques astronòmiques a nanos que són molt joves.  Estem convençuts que si l’aposta per la gent de casa és percebuda com a tal, tindrem capacitat de retenir molt més talent inclús quan no igualem les ofertes econòmiques que altres clubs fan.

Un dels temes que més polèmica ha portat en aquest inici de temporada va ser el canvi del club en la gestió del Seient lliure, amb uns preus fixats per tota la temporada però amb imports inferiors als abonats anteriorment i que es va canviar de nou la setmana de l’Assemblea. Com valores tota situació viscuda i  quines mesures es podrien aplicar per millorar-lo i també per reduir també el temps d’espera a la llista d’espera d’abonaments?

Nosaltres opinem que tenint en compte el pes del ticketing en el volum d’ingressos i en el pressupost de la institució, en el que ens hem de centrar és en assegurar la transformació del model de generació d’ingressos perquè amb optimitzacions del ticketing de l’1 o 2% no anem enlloc.

Per altra banda, si som capaços d’evolucionar el model d’ingressos i dependre encara menys d’optimitzacions petites de partides d’ingressos tradicionals, això ens obrirà oportunitats molt interessants pel soci del Barça.  El tema del Seient Lliure n’és un exemple.  Creiem que el què cal fer és reinventar el Seient Lliure actual per enlloc d’incentivar-ne l’alliberament , com s`ha fet els últims anys, premiar a aquell soci abonat que sigui fidel i vagi més a l’estadi. De fet nosaltres estem treballant en una alternativa que faci que els preus dels abonaments siguin més econòmics per aquells socis abonats que més vagin a l’estadi i no al revés.

 

Lectures 8243 vegades per 424 lectors

Comments Closed