SHARE
Víctor Font durant la seva entrevista amb el Racó Blaugrana.

El projecte de “Sí al Futur” és Transformador, Innovador,Ambiciós i Integrador. Aquests són els tres adjectius escollits per Víctor Font per definir el projecte amb el qual ell i el seu equip aspiren a dirigir el club, ell mateix ens explica els principals trets distintius de la seva iniciativa.

Ens podria definir el projecte de “Sí al Futur” en tres adjectius i el perquè de cadascun d’ells?

En primer lloc diria Transformador, perquè el que estem plantejant és la necessitat d’evolucionar i transformar el model de club que fins ara ens ha estat ben útil, però tenint en compte els reptes que se’ns presenten els propers deu anys aquest canvi és molt necessari.

Aquests reptes principalment són  la confluència de la necessitat de renovar la millor generació de futbolistes de la història del Club i fer-ho amb una competència cada cop més forta i més potent econòmicament (equips propietat d’estats i grans magnats), i  tot això fer-ho al mateix temps que és imprescindible un projecte patrimonial tant ambiciós com l’Espai Barça.

Aquesta “tempesta perfecta”, exigeix la necessitat de reinventar-se per seguir competint i per no posar en risc el sistema de propietat del club, que és un dels trets diferencials d’aquest club i que cal preservar.

En segon lloc, Innovador. Tot i que tenim molt clars els objectius i reptes que cal afrontar. Les solucions no són evidents.  És per això que cal un pla innovador i viable i no només idees genèriques que després no se sap com implementar. Per aquest motiu, “Sí al futur” porta temps fent feina.  Creiem que un projecte fet a corre-cuita i a pocs mesos abans de les eleccions no podria complir amb tots els requisits necessaris per assolir els objectius del Club.

I per últim el definiria com Ambiciós i Integrador.  El repte és poder tornar a guanyar Champions, i així reduir el marge amb el Reial Madrid que s’ha ampliat els darrers anys.  Seguir guanyant títols i assegurar que ens convertim en el millor club del segle XXI, i no només amb el futbol sinó també amb unes seccions que vaguin més enllà de les actuals.  Quan escoltem que els 40 milions de dèficit de les seccions són un problema, nosaltres diem que no ho són.  Si som capaços de transformar el model això ens ha de permetre tenir uns pressupostos competitius en les seccions a més impulsar seccions més enllà de les actuals – com, per exemple, redoblar l’aposta per l’esport femení. Per tot això cal un projecte que integri tot el talent possible que existeix dins del barcelonisme.

Vostè és un dels socis fundadors del diari Ara i membre del consell del diari. Quin paper tindrà aquest mitjà en la seva campanya? Com pot influir la seva relació ara i en un futur si accedís a la presidència del Barça? En el Manifest fundacional del diari es parla de la creació d’un mitjà independent, veurem a l’Ara criticar al Víctor Font presidenciable?

 Absolutament.  La raó principal per la qual vaig decidir al seu dia fer una contribució per impulsar un projecte com l’Ara va ser el seu manifest fundacional.  Un manifest que és la referència alhora de definir el model de governança del mitjà i que obliga a la propietat a no intervenir en els continguts editorials.

Per això penso que haver impulsat o seguir impulsant un projecte com aquest no és incompatible amb un projecte com el que ara volem dur a terme al Barça.  Els continguts del mitjà depenent exclusivament de la direcció i redacció del diari i la propietat ni hi influïm ni hi podem influir.  Per tant, espero que l’ARA faci una crítica objectiva de “Sí al futur” i de tot el que envolti al projecte.

En algunes declaracions has destacat que cal professionalitzar la gestió del club afirmant que empresarialment el club ara és una mitjana empresa. Com s’atrau talent en el club si els càrrecs directius no són remunerats? Creus que el futur del club passa per uns executius de talent que portin el dia a dia del club i uns directius més ocupats de tasques de representativitat més que de gestió?

Aquest és un tema molt rellevant.  Clau.  Estem convençuts que aquest és un dels problemes que el model de club actual té.  El model actual no evita que hi hagi directius que no necessàriament tenen experiència o capacitats rellevants per gestionar un club poliesportiu com el nostre.

Avui en dia, per tenir l’honor i la alta responsabilitat de gestionar una institució com el Barça només cal ser soci i tenir diners.  Des de la última reforma estatutària s’ha afegit una antiguitat de 5 anys, cosa que creiem que afegeix limitacions innecessàries.  Per tant, normalment acabem tenint un Consell Directiu de grans barcelonistes amb diners però que no tenen experiències rellevants per afrontar els reptes de futur i que es veuen legitimats per influir en tot tipus de decisions del dia a dia. Per nosaltres això és un problema i  per aquest motiu creiem que el Consell Directiu del Barça hauria de tenir dos característiques que ara no té.

En primer lloc, que els seus membres fossin persones amb capacitat i experiència rellevant per prendre les decisions estratègiques de club. Visualitzem un Consell amb tres perfils de Consellers diferenciats.  Consellers que vinguin del món de l’esport professional i ajudin a prendre les decisions esportives més estratègiques. Consellers amb experiència empresarial en els sectors de la tecnologia, els continguts i l’entreteniment per ajudar a prendre decisions estratègiques de risc que ajudin a reinventar el model de negoci.  I, finalment, Consellers amb pes, experiència i relacions en el món institucional.

En segon lloc, a banda que els seus membres no siguin només gent amb il·lusió i amb capacitat per avalar, que el rol del Consell estigui limitat a les tasques que un Consell d’Administració té en qualsevol empresa. O sigui, prendre les grans decisions estratègiques de Club però no interferir en el dia a dia.  Això és imprescindible si volem atreure els millors executius possibles al Club que són els qui hauran de gestionar el dia a dia.

En les entrevistes i presentacions també has recalcat molt la necessitat del club de monetitzar la gran quantitat de simpatitzants del Barça arreu del món generant contingut pel seu consum. En aquest aspecte entrarien per exemple aplicacions amb continguts exclusius de la vida del club o documentals com “ All or Noting” del City de Guardiola? Com és compagina això amb la privacitat a l’hora de treballar en un club com el Barça?

 Aquesta és una de les oportunitats que la tecnologia ens ofereix. Creiem que l’àrea dels continguts audiovisuals és una de les vies per fer arribar productes i serveis atractius als milions i milions de seguidors que el Barça té el món i així generar ingressos addicionals. Fins ara, els clubs de futbol, no només el Barça, generen pràcticament tots els seus ingressos a través de 4-5 grans contractes: drets de TV, el patrocinador principal de la samarreta, la marca esportiva que vesteix els equips i altres acords de patrocini.

Aquest model té un creixement limitat i per això parlem de la necessitat de vendre productes i serveis directament als milions de seguidors que el Barça té arreu del món. Amb 300 ó 400 milions de fans, si som capaços de vendre’ls productes i/o serveis per valor de 3-4 euros a l’any estem parlant de molts ingressos addicionals als actuals que podríem generar.

Com bé dius, la part audiovisual és una via molt clara per generar continguts pels quals la gent estigui disposada a pagar.  Lògicament, el repte és ser innovadors i creatius per generar aquest  contingut respectant la privacitat del vestuari i d’un club com el Barça.

Des de que els socis van escollir Bartomeu com a president del Club al 2015, amb quins tres aspectes en positiu i amb quins tres en negatiu et quedaries d’aquests tres anys de mandat ?

En positiu, primer de tot l’optimització continuada del model tradicional de generació d’ingressos.  S’ha continuat creixent excloent inclús la venta de jugadors. A més, hi ha alguns grans acords de patrocini que han estat i són bons acords per la institució.

En segon lloc en la part positiva, alguns dels fitxatges del primer equip de futbol dels darrers anys com Ter Stegen, Umtiti, inclús al seu dia Claudio Bravo… Sembla que Lenglet i Arthur també sortiran bé.  Penso que s’han fet algunes apostes de futur que ajudaran a tenir talent continuat més enllà de la generació única que hem tingut aquests darrers anys.

I en tercer lloc situaria els resultats d’algunes seccions, excloent òbviament el bàsquet.  Un exemple en positiu és l’impuls donat al futbol femení. De fet, aquesta és una secció que creiem que cal potenciar més.  Cal destacar alguns resultats de l’handbol i el futbol sala.

En la part negativa, situaria no haver aprofitat l’herència rebuda l’any 2010 (sobretot en la part esportiva) per haver pogut transformar el model de club.  Aprofitar aquests “actius” inigualables per innovar en el model de generació d’ingressos com hem explicat anteriorment.

En segon lloc, no haver aprofitat aquesta herència per renovar el model de govern i de club en general i adaptar-lo a les realitats del sXXI.  Un exemple concret en aquest sentit és el model de representativitat dels socis. Si ens creiem de veritat que els socis són els propietaris, cal impulsar urgentment iniciatives com el vot electrònic, una promesa que molts candidats a governar el Club han fet però que ningú ha impulsat…

I en darrer lloc, haver estat massa capficats per intentar eliminar tot el que la Directiva anterior havia fet.  Aquest ànim de venjança ha allunyat talent únic en el món del Club i cal treballar per impulsar un projecte que tingui en compte a tothom.

Lectures 5489 vegades per 338 lectors

Comments Closed