SHARE

estatuts_baixa.v1314014210L’aprovació dels nous Estatuts és el tema més important de l’Assemblea de Compromissaris d’avui. En el nostre afany per donar el màxim d’informació als socis de cara a l’aprovació dels mateixos, avui publiquem una entrevista amb Xavier Albert Canal, abogat especialitzat en dret tributari i dret de l’esport i que ahir va publicar un interessant article al portal de Iusport sobre les reformes estatutàries que es sotmeten avui a votació.

Realment li calien uns nous estatuts al Barça?

Sí. El Decret 58/2010 ens obliga. L’avantatge que té aquest Decret és que et dona llibertat per regular temes com l’Assemblea de Compromissaris , on no s’estableix el mecanisme d’elecció, a diferència de l’anterior, i facilita poder-ho regular d’una altra manera.

Ara bé, aquesta llibertat no l’han exercit i, poc ha canviat. A destacar el fet que els 25 compromissaris que designava a dit la Junta desapareix, però ara hi haurà representants de Penyes, unes associacions en les que hi ha no-socis del Club. A favor, destacar que el fet que es puguin designar substituts pels compromissaris, escollits d’igual manera que aquests, per sorteig.

Poques millores veig en aquests nous estatuts en general , sobretot perquè la normativa et donava un marge formules més  imaginatives per fer de l’Assemblea un òrgan més representatiu i no s’ha fet. No crec que calguin tres anys per fer aquests estatuts.

El canvi del 5% al 15% per les mocions de censura que ha estat de moda per la recentment fallida moció contra Rosell, era un aspecte obligat per la llei?

No està previst per llei, però sí pel Decret 58/2010 que és el que desenvolupa la llei, i sí, es pot dir que la modificació és per imperatiu legal. A més, la disposició addicional del Decret et diu que és d’aplicació aquest cas que els estatuts la contradiguin. Per tant, s’havia de modificar els estatuts en aquest punt.

No obstant, per un Decret anterior també es varen posar que la durada mínima dels mandat és de 6 anys, però un altre Decret l’ha rebaixat a 4, el projecte no ho ajusta, i això ho trobo discutible, no jurídicament, que no és obligat fer-ho però si el  percentatge de suport per sol·licitar un vot de censura ha augment, cosa que el dificulta, el més lògic seria rebaixar la durada mínima del mandat a 4 anys. Aleshores, més dificultats per un vot de censura haurien de suposar menys anys de  mandat i viceversa.

Per exemple, amb  la limitació a dos mandats consecutius , no inclòs a cap llei i que es va introduir en la reforma dels estatuts de l’època Gaspart, ara serien 12 anys i  de l’altra manera en serien 8.

Si haguéssim de destacar tres punts en positiu de la refoma?

En positiu situaria la possibilitat de l’accès als cens de socis per part de les candidatures un cop aquestes estan proclamades oficialment com a tals. També la introducció dels substituts en l’Assemblea de Compromissaris, escollits de la mateixa manera que els altres. I per últim, que tots els socis tinguin accés a la documentació de l’Assemblea, un fet no inclòs fins ara als Estatuts.

I quins tres en negatiu?

En negatiu el fet que la publicitat a la samarreta s’hagi només de ratificar i no aprovar per part de l’Assemblea. Per mi, hauria de ser aprovació dels socis a través de diverses propostes indicant  la marca, els anys, els imports i el que inclou cada una de les opcions. De fet, als estatuts actuals assenyalen que cal autoritzar dur publicitat a la samarreta, un fet que la Junta actual no va fer amb la proposta de Qatar, doncs només la va sotmetre a la ratificació de l’Assemblea, i amb la modificació proposada la junta pot fer el mateix: firmar i, un cop fet, ratificar l’assemblea, però ara per mandat estatutari.

Un segon aspecte en negatiu serien les limitacions econòmiques a endeutar-se, ja que l’endeutament  és un aspecte que forma part  de qualsevol empresa. Diferent és que una junta deixi un forat econòmic, però també en aquest cas, amb independència de l’existència d’avals o no, existeix responsabilitat. A més, obre la possibilitat que en moment de dificultat econòmica una junta es vengui un crack com per exemple Messi per haver de saldar uns comptes.

Tanquen el cercle quan per inversions en immobilitzat material, un estadi, es parli d’un pla específic que no es tindrà en consideració per la ratio d’endeutament. Potser un possible nou estadi sigui pagat per un tercer, com per exemple Qatar. La comptabilitat és una. Cas diferent és que es separin les distintes comptabilitats de les seccions, perquè encara que es faci per separat al final els comptes són els consolidats..

A més, el fet que  una directiva s’hagi de dissoldre en incomplir algun límit econòmic, tampoc ho veig clar. Ho han de fer voluntàriament. Què passa si no ho fan? Se’ls haurà de treure, però tampoc es contemplen sancions més enllà d’una possible inhabilitació legal per exercir càrrecs en juntes esportives en el futur. Per tant, per a mi és una inutilitat com ho és el Codi Ètic, perquè quan algú s’ha d’imposar quelcom és que potser no es refia d’un mateix.

El tercer seria el fet que  es demanin deu anys per ser president i cinc per ser directiu, quan fins ara era només un  any. Em sembla absurd. Un any ho trobo correcte, però si continues a l’any següent ja manifestes una voluntat de permanència, però cinc anys em sembla excessiu i no li veig un motiu, perquè tots som socis iguals. A més, perquè deu i cinc i no una altra xifra com set?

 

Lectures 3360 vegades per 765 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY