SHARE

Ahir  els culers varem tenir un dia força mogut amb la celebració de la polèmica Assemblea de Compromissaris on el  punt més  interessant de la mateixa  es va produir  poc abans de les tres de la tarda amb la votació sobre l’acció de responsabilitat social contra la junta de Laporta. La mateixa va finalitzar amb la ajustada victòria dels partidaris del Sí per uns escassos 29 vots , 468 enfront de 439, en una decisió en  què han pres força importància l’elevat nombre de vots en blanc, 113, entre ells el del president  en un intent de  mostrar-se com a neutral davant  l’ afició. A més, aquesta mínima diferència  de vots també és una prova de la divisió de l’afició al respecte i una clara prova de la  possible fractura social que aquesta pot provocar.

Precisament de  la intervenció del president i d’aquesta actitud de neutralitat, molt  en sintonia amb la  imatge que  els seus mitjans afins i ell mateix han volgut crear, és del  que vull parlar en aquest article.
Per presentar aquesta acció,  tercer punt de l’Assemblea , va aparèixer  un membre de la Comissió Econòmica  que ens va explicar que era la Llei de l’Esport qui els obligava a demanar aquesta acció, obviant en  tot moment que en aquest còmput de resultats negatius de l’era Laporta s’incloïen les pèrdues de Gaspart per 7 dies d’exercici.
Aquesta imputació d’uns resultats  d’una gestió per només uns dies ja va provocar la celebració d’eleccions abans d’acabar  el primer mandat, no va ser mencionada i a més els resultats  negatius de l’anterior junta, amb un resultat  de 49 milions segons la  nova junta,   no van ser explicats amb detall sinó que es van passar de forma ràpida.

Després de les preguntes  i dels comentaris dels assistents, va prendre  la paraula Rosell  tot destacant la importància de la decisió a prendre com la més important de la història social del club,  i va utilitzar una història de Guardiola i el seu fitxatge , un fet que no sé si agradarà molt al tècnic. Va emprar  les paraules de Murtra al mateix , indicant-li que qualsevol decisió seva havia de buscar el millor pel Barça,  en aquest sentit no trobo gaire ètic, una paraula molt usada per aquesta junta, utilitzar la figura del tècnic  en un moment com aquest quan aquest  en tot moment s’ha trobat allunyat de tots aquests temes de l’Assemblea.

Després d’aquestes paraules i per seguir mostrant la seva imparcialitat en aquest tema ens va mostrar unes diapositives amb una sèrie de reflexions, se suposa que personals, sobre el tema i amb posicionaments a favor de les dues postures i en les quals el seu posterior vot no es va correspondre a les mateixes en la meva opinió.
Pel cantó  de les favorables a l’acció social,  va mostrar  els resultats negatius  de 49 milions, les ventes de patrimoni de l’anterior junta per quadrar els balanços , la cultura permanent del malbaratament imperant al club i la inversió en propietats, Viladecans,  i jugadors , si de nou Keirrison i Henrique, que no s’explicaven, segons ell,  per cap raó.
Respecte a les dues primeres,  ja ha quedat prou clar en tots els debats sobre  números que res ´rs negre ni blanc i que les auditories cal prendre-les  sempre amb cauteles; i respecte a la tercera es de nou una acusació de la qual la  junta anterior no s’ha pogut defensar com és degut. Pel que   fa  a l’última , no ha quedat demostrat res punible en les mateixes i per tant sols es tractà de dos errors en matèria de fitxatges que també es van produir en  d’altres etapes, com l’etapa de Rosell com a vicepresident esportiu.

Pel cantó de les negatives a la mesura, va destacar primerament la més important i la que em preocupà personalment, la divisió que aquesta pot provocar en el barcelonisme, un gran problema que no ha ajudat a resoldre amb les seves decisions des que va accedir al seu càrrec. En el mateix sentit va indicar que potser  no era just judicalitzar els 20 membres de l’anterior junta, citant a més el nom d’alguns d’ells com a no responsables de la situació per la seva desconeixença del malbaratament com Ferrer, en un intent inútil de nou de quedar bé davant d’aquests, i  davant la possible oposició que li puguin fer.
La tercera, molt lligada a l’anterior i  que li  servirà per defensar-se de les acusacions de tics antilaportistes, remarcats  per alguns socis a l’assemblea, fou destacar la possible injustícia de dur a judici el president amb més èxits esportius de la història, però sense mencionar en cap cas el seu nom, en una mostra més per mi  de la urticària que aquest li provoca.
La quarta i  cinquena van venir  a enaltir  les excel·lències de la Junta anterior, a la que poc desprès procediria a llançar als lleons,  per les decisions preses respecte a UNICEF, Tolerància  zero amb  els violents, la contractació de Pep Guardiola. La darrera  per haver convertit el club en el segon club esportiu del món amb més ingressos i  una marca  en creixement i amb un potencial per convertir-se en poc temps en la primera  marca esportiva mundial.

Si realitzen un  càlcul de les dues , veurem que el president no va seguir el dictat de les mateixes en l’exercici en blanc de la seva votació sobre el tema, ja que les  raons esgrimides per votar negativament a la proposta eren majors en número, 4 contra 5, i també en rellevància i sobretot objectivitat enfront de les positives en la meva opinió.
Per contra el que  va fer el president  fou votar en blanc  per així donar tota la responsabilitat de la decisió a la masa social i així poder-ne fer responsable la mateixa de les  possibles conseqüències negatives ,en ternes de ruptura social,  que es poden derivar de la mateixa.

Lectures 4452 vegades per 1551 lectors

Comentaris

1 COMMENT

LEAVE A REPLY