SHARE

Si critiquem fem-ho tan positiva com negativament, i aquest cop ho hem de fer per treure’ns el barret, i en els treiem amb Cesc Fàbregas.

Després d’un inici més que dubtós o inclús més que dolent pel que estavem acostumats a veure en ell quan des dels 13 anys era un diamant de la Masia, sembla que el d’Arenys s’ha posat les piles amb tan sols un parell de detalls, avançar un metre la posició i combinar al primer toc deixant de banda aquella anarquia tan propia d’ell.

Amb 2 gols i 2 assitències en els últims dos partits hem retrobat el millor Cesc que a la vegada s’ha retrobat amb Messi sobre el terreny de joc, es busquen, es miren I es troben amb un teva-meva constant per crear espais i facilitar allò que tan bé li surt al Barça, com són les arribades des de segona línea.

Només cal continuitat, que això no hagi estat tan sols un mirall i ho puguem veure setmana rere semana i si de pas serveix per contagiar a aquells que estan més foscos, doncs endavant, perquè la millora no será completa si alguns dels companys no s’acaben de posar les piles.

I no puc marxar sense anomenar la paraula ‘CLÀSSIC’, diumenge un nou Barça-Madrid per a què no en perdem la costum, i on només li demano una cosa a l’equip i és que faci el que millor sap fer, jugar a futbol.

@JordiMata360

Lectures 3441 vegades per 751 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY