Premisses bàsiques del cas Abidal: el Barça vol Abidal.  Bé! Abidal vol quedar-se al Barça. Bé! El jugador ha dit sempre que vol penjar les botes aquí i que vol quedar-se a viure a Barcelona. De moment, fins aquí, les peces encaixen a la perfecció. Semblen condemnats a entendre’s. A aquest binomi perfecte d’intencions per part d’uns i per part d’altres afegim una tercera persona (recordem la frase que diu que dos son companyia i tres són multitud) anomenada David Venditelli. Qui és? us preguntareu alguns. Doncs aquest personatge és qui ha escollit l’Eric com a representant. De moment ja anem per mal camí. A mi la paraula representant em fa esgarrifar. Em provoca tremolors.

Ahir, el tal David Venditelli va declarar que cada vegada hi ha més opcions que l’Abidal marxi del club. Però com? No entenc res! El jugador va manifestar fa temps després de l’operació per extirpar-li el càncer que se li va detectar que veia la vida d’una altra manera i que havia arribat a entendre què era realment important (fins i tot es va vendre els cotxes). El Barça ha cedit amb el número de temporades que li ofereix, ja que van començar sent una temporada més una altre (fórmula 1+1) per acabar convertint-se en dues temporades més una altre (fórmula 2+1). A nivell fiscal també es va resoldre l’entrebanc que suposava que Abidal portés ja cinc temporades a l’estat espanyol.

Arribats doncs a aquest punt on tenim ambientada la renovació del jugador a tres bandes (el club, el jugador i el representant d’aquest), i on tot són bones intencions per part de dues de les tres parts implicades en la negociació, de qui és la culpa? Crec que tots els dits assenyalen a la mateixa persona, al de sempre. Ai, David, quin profit en vols treure?

Lectures 717 vegades per 256 lectors

Jordi Casanovas