SHARE

El Barça  va iniciar aquest dilluns, per fi, la competició lliguera i ho va fer amb maneta de gols  davant el Vila-real, quart classificat la temporada passada, on a més l’equip va oferir una exhibició de futbol com pocs equips al món poden oferir. Arran de l’espectacle i del fet que els darrers dies tant les banderes com les disculpes per ser qui som han estat a l’ordre del dia, vaig decidir-me a escriure sobre el que ens ha de fer sentir orgullosos.

Primer de tot, ens hem d’enorgullir per la nostra proposta futbolística  d’anar a buscar sempre la porteria rival ,  que a més té el seu clar exemple en el 3-4-3 proposat per Guardiola el passat encontre. Davant un equip dels més ofensius de la lliga i amb una preocupant escassetat de defenses, molts d’altres entrenadors  haurien preferit guardar més darrera per por a perdre,  el Pep no ho feu . Fidel a la idea cruyfista  va apostar per  jugar amb tres darrera,anant a buscar més amunt el rival, poblar més el centre del camp i robar-li per complert la pilota al rival, sense ella segur que no et  fa mal, oferint un espectacle que ens va fer gaudir a tots els culers i a la resta de bon amants del futbol. 

També podem treure molt de pit ,  pel fet que aquest l’aposta per aquest estil futbolístic hagi estat constant en el temps permeten que de la pedrera n’hagin sortit molts  jugadors preparats pel primer equip , fet que té la seva màxima expressió en l’actuació de Tiago al passat encontre. A més , aquesta línea clara de treball a la base  també és la que permet que l’equip pugui fitxar homes formats en aquesta com Cesc, amb set anys fora,  i que  en sols tres partits ja sembli que porten tota una vida al primer equip.

Per últim , per no fer-ne un gra massa i sobretot perquè no se’ns enfadi el  nostre entrenador, hem d’estar contents de la nostra forma de ser en les victòries. Mentre d’altres celebraven  com si d’un  títol es tractés fer-li sis gols a un equip força modest,  Pep i els seus decidien aparcar tota celebració per la conquista d’un títol europeu de tant renom com la Supercopa europea. Aquest fet no és més que un exemple de dues formes d’actuar, una basada en destacar-se i vanagloriar-se a sí mateix  dia rere dia enfront una altre que prefereix el treball diari sense prestar massa atenció ni a portades ni al passat.

Lectures 1702 vegades per 537 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY