SHARE

7 d’abril de 2004, el Reial Madrid queda eliminat de la Champions caient en front el sorprenent Mònaco. Aquesta data va suposar la fi del que Florentino va anomenar “Madrid galáctico” i l’inici d’un cicle triomfant del Barça on l’aposta pel planter ha estat el principal pilar de l’èxit culé. En 8 anys , de 2004 a 2012, 5 títols pel Madrid i 19 pel Barça, xifres que reflecteixen el canvi de cicle en el futbol espanyol.

Aquest reguitzell de xifres inicial  serveix per mostrar quin és el model de club – un dels temes de debat en setmana de clàssic- que  ha donat més fruits en els darrers temps. El Barça des de l’arribada de Rijkaard a  la banqueta el Barça ha apostat per jugadors del planter -Xavi, Puyol, Valdés- acompanyats de grans jugadors de fora que marcaven les diferències , Ronaldinho, Deco i Eto’o. Aquesta aposta pel planter va ser encara més clara amb Guardiola a la banqueta on la columna vertebral la formen jugadors de casa acompanyats de bons complements arribats de fora- Alves, Adriano , Mascherano i Villa- . El Reial Madrid, en canvi, ha basat el seu projecte amb l’arribada de grans estrelles procedents de fora amb un paper testimonial dels jugadors del planter, tret de Casillas, Raúl, Guti i Arbeloa- .

Aquesta reflexió sobre l’èxit d’un model de club i el fracàs d’una forma de gestió totalment oposada ve a torn per la possible arribada de Neymar al Barça el proper estiu. Ningú discuteix la immensa qualitat del davanter brasiler, però si que  ha de ser objecte de reflexió si un jugador que al seu país és una estrella mediàtica s’adaptaria a un nou rol més secundari i a un vestidor on les guerres d’egos brillen per la seva absència i on cada peça de la màquina té definit quin és el seu rol assumint-lo sense problemes.

En l’actual Barça la màgia i el desequilibri en la jugada individual tenen un denominador clar, Messi ,ben recolzat pels seus companys de la línia d’atac i del mig del camp. L’arribada de Neymar suposaria disposar d’un jugador amb un perfil semblant a Messi, però amb els perills afegits d’una mala adaptació i un conflicte d’egos al vestidor. Les estrelles guanyen partits, però els títols els guanya el conjunt, sent l’actual Barça el màxim exponent d’aquest model. El Madrid ha basat el seu model esportiu en el talent individual, i els resultats d’un i altre equip deixen al descobert quin és el model triomfant. La galàxia no dóna títols

Lectures 1881 vegades per 477 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY