SHARE

La Pilota d’Or és un guardó que premia i es basa en el rendiment anual dels futbolistes d’arreu del món. Partint d’aquesta base, el més just és que el guanyador de la gala d’aquest any sigui qui ha estat: Leo Messi. L’elecció va sobtar a tothom, però no per la naturalesa d’aquesta, que és la més legítima de les possibles, sinó perquè feia dies que donàvem per fetes certes coses -falses- partint de les filtracions de premsa interessada només per vendre diaris i guanyar coneixença a nivell internacional.

Si abans de les famoses filtracions li haguessin preguntat a un aficionat qualsevol, sigués d’on sigués, qui era el millor jugador del món, hagués dit Leo Messi. Aquest 2010 l’argentí ha quallat un any brutal, guanyant inclús la Bota d’Or tot i no ser un davanter centre i haver jugat en molts trams per darrere la davantera. Però aquesta visió de Messi ha estat adulterada per les filtracions, que s’han fonamentat en el guardó de l’any 2006, quan es premià a Cannavaro de manera injustíssima. Aquella temporada, Ronaldinho va fer un any espectacular juntament amb Samuel Eto’o, guanyant Lliga i Champions oferint un nivell i una capacitat de resolució espectacular, però incomprensiblement la Pilota d’Or va anar a parar al prestatge de Fabio Cannavaro en nom del seu Mundial victoriós.

A dia d’avui, sembla que aquella història injusta ens hagués convençut a tots i sota aquesta premissa de fals convenciment amb l’elecció de Cannavaro, reclamem el premi per Xavi -des de casa nostra- o per Iniesta -des d’Espanya i bàsicament des del centralisme més atroç-. Doncs no senyors, el jugador més determinant i que marca més diferències en un partit de vint-i-dos homes adults, es diu Leo Messi. I a més, a hores d’ara, para a molta distància real del segon.

No caiguem a la trampa de la caverna mediàtica, que veu conspiracions per tot arreu i troba en aquesta darrera frustració, una via per intentar desestabilitzar el nostre Barça. Precisament, aquest any la Pilota d’Or ha demostrat ser un guardó que ha guanyat en capacitat de justícia futbolística. Si a qualsevol entrenador mundial li deixes triar un jugador entre tots els futbolistes del món per reforçar el seu equip, tothom triaria a Messi, per això té la clàusula de rescissió més alta i és el més ben pagat dels tres finalistes a la Pilota d’Or.

Per molt intoxicats que estiguéssim per les filtracions i per molt que l’espanyolisme més xovinista faci veure que ha estat una tria injusta, el que va passar ahir, repeteixo, dignifica la Pilota d’Or. És brutal viure una època on li hem passat tant la mà per la cara a l’etern rival, que els seus seguidors desitgen amb tota la seva ànima -i se senten estafats si no passa- que jugadors de La Masia (en majúscules) siguin premiats: Estan destrossats, mirem-los amb perspectiva i gaudim de les seves rabietes infantils barrejades d’un patriotisme de fireta i contradictori. No he sentit cap queixa perquè Del Bosque o Guardiola no fossin guardonats en detriment de Mourinho.

Quan Ronaldinho, l’any 2005, va guanyar el premi, només havia guanyat la Lliga i la Supercopa estatals, però ningú va posar en dubte que era el millor del món per recitals tals com el del Bernabeu amb la cintura de Sergio Ramos feta estrassa. Alguns haguessin pogut reclamar, amb els mateixos motius que ara es reclama la pilota per Xavi o Iniesta, que aquell any la Pilota d’Or havia de ser per Steven Gerrard, campió d’una Champions agònica i amb la millor final que es recorda, per ser l’autèntica ànima d’aquell Liverpool. Però més enllà dels títols, tothom sabia que la llum del Gaucho era mereixedora de la pilota d’or.

I Messi enlluerna, amb regularitat, com no ho havia fet mai ningú amb vint-i-tres anys. Res més just, doncs, que la seva humil segona Pilota d’Or. Estem vivint la carrera d’una llegenda, és com veure jugar als déus.

Lectures 5675 vegades per 1484 lectors

Comentaris

1 COMMENT

LEAVE A REPLY