Llegint una mica per aquí i una altra mica per allà veig instal•lat entre el barcelonisme un pessimisme exagerat. És cert, no us ho negaré, que els onze punts que ha perdut el Barça en aquestes tretze jornades de Lliga són molts. Masses. Però és que encara en queden vint-i-cinc per jugar. Queda l’enfrontament doble amb el Madrid, que són els sis punts que ens porten d’avantatge, i cas que els guanyem els dos tindrem l’average a favor en cas d’empat. El Madrid perdrà algun punt, segur, quan menys ens ho pensem. A banda d’això, l’equip té crèdit il•limitat, no ho dubteu. S’ha d’estar amb ells a les bones (que és gairebé sempre) i a les dolentes (en ocasions contades).

Tanmateix, aquest equip ens ha demostrat que gairebé mai fallen. Pregunteu-vos una cosa: mereix amb tots els èxits aconseguits que es dubti d’ells? Crec que la resposta és clara. Podeu tenir la seguretat que aniran a totes, i que si ahir no van poder guanyar no va ser per deixadesa ni per passotisme. Quan Guardiola va agafar les regnes de l’equip va prometre que correrien, i ho estan fent.

Culés, no donàvem per perdut el partit a Stamford Bridge i Iniesta la va clavar al minut noranta-dos de partit? No ens veiem eliminats a la semifinal del mundial de clubs fins que Pedro va empatar el partit forçant la pròrroga i vam acabar alçant l’únic trofeu que mancava a les nostres vitrines? Molts no pensaven que era impossible guanyar el triplet i vam acabar aixecant les tres copes? I vaig més enllà, no creien molts que era improbable que n’alcéssim tres més i aconseguíssim el sextet (supercopes més mundialet de clubs) i es va convertir en realitat? Doncs, no deixem de creure-hi, sisplau.

Lectures 789 vegades per 287 lectors

Jordi Casanovas