SHARE

Vagi per davant que segurament no s’acabarà complint. Vaja, posaria les dues mans al foc, però com que sóc un home caut, millor no les poso per si de cas em cremo. De fet, el meu pare sempre m’ha dit que no les hi posi mai per ningú, així que li faré cas. Em refereixo aquesta notícia que es fan ressò els mitjans de comunicació que el proper derbi estatal, o sigui, el que es qualifica cada any com a partit del segle, el Madrid – Barça, podria arribar a disputar-se el diumenge 11 de desembre a les 12 del migdia. Un horari una mica atípic, no?

A mi, particularment, no m’agrada aquest horari. Fa com una mica de mandra. A les 12 del matí es fan altres coses: passejar, sortir a fer esport, netejar el pis, dormir, curar la ressaca (qui en tingui)… I tot això amb una única finalitat: tenir un dia ben llarg on carregar les piles, acumular nervis, tensions, formigueig d’estómac, veure els innumerables reportatges de les cadenes de televisió i/o fer-la petar amb el veí, familiar o cambrer sobre l’alineació que presentarà l’un o l’altre, per acabar dient aquella frase que s’ha convertit ja en un tòpic des de fa uns anys de: “I si no guanya el Barça, no passa res. Ara, si perd el Madrid…”. Bàsicament, el dia s’ha fet per això, per gaudir-lo en clau derbi, per assaborir cada minut que passa i cada minut que resta, perquè dotze de cada deu converses (sí, sí, dotze de cada deu) girin en torn del futbol.

Bé, per si de cas el món es torna boig, aniré encarregant per aquell diumenge a aquell cambrer amb el que la faig petar de futbol unes escopinyes, unes olives farcides, uns calamars, unes patates amb allioli, uns seitons en vinagre i una copa de vermut negre. I per dinar, res, que amb això ja quedaré ben tip.

Lectures 1659 vegades per 510 lectors

Comentaris

1 COMMENT

LEAVE A REPLY