SHARE

barça handbolHo admet. Vaig dubtar de Xavier Pascual Fuertes, entrenador de l’equip del Barça d’handbol. Ho vaig fer fins unes setmanes després del mes de desembre de 2009. Aleshores, un temps mort i els partits que va plantejar a Alemanya em van fer modificar la meva opinió i em vaig transformar en un “pasquista”.

Pasqui té moltes coses bones, no només un gran equip. D’ell m’agrada gairebé el cent per cent del que fa i el que no m’agrada segur que és encert seu i mala percepció meva., però sobretot m’agrada com tracta els jugadors en públic. No, no té els millor jugadors, però té el millor equip, i el té perquè l’ha sabut fer. Si un conjunt ha de cobrir vuit posicions –set més la de defensa–, estic gairebé convençut que en totes trobaria dos homes, i en algunes més, que superen els que ell entrena, excepte a la porteria, on possiblement compti amb el segon millor del món, o el primer, però tant me fa. També estic convençut que els porters solen aturar quan la defensa funciona i que tenen més problemes a fer-ho quan això no passa. L’exemple de Landin al Rhein-Neckar Löwen ho podria demostrar. No és ni la mostra del gran porter que és quan juga amb la selecció danesa.

Algunes seccions del Barça han sabut fer grans equips, altres no. Fins i tot alguna s’està acostumant a desfer-lo, cosa que també té el seu mèrit. L’equip d’handbol, però, té quelcom especial i em fa xalar. Només xalar? Que va! Em pas hores pensant i repassant els seus moviments, les seves tàctiques… És un equip que guanya, però que també pot perdre en qualsevol moment. De fet, ha estat a punt de fer-ho alguns partits. Al mateix Palau en va capgirar un que s’havia d’haver endut el rival: va tenir fe.

Enguany, en perdre Nagy, no ho veia gens clar. No m’importava tant el que feia en atac com pensar que el perdríem a la defensa, on jugava uns deu minuts a la posició de 5 i uns deu a la de 6. Sí, sabia que Viran i Sorhaindo també podien jugar de 5, i que el mateix Sorhaindo també ocupava durant un període de temps semblant les posicions esmentades… mentre que Viran feia el mateix amb la de 5, tot passant a la de 3 la resta del partit. Era una combinació perfecta… i amb Gurbindo ja seria…

Tot el sistema semblava “tocat”, però no vaig tenir prou en compte el factor Pasqui: ha sabut resoldre els problemes sense maldecaps. Fins i tot ha quadrat el cercle en ser capaç de superar la baixa del Jernemyr: el gran Magnus, el gran 4 en defensa!

Em direu que amb Viran i Sorhaindo els llocs centrals de la 6-0 –de fet un 5’5-’05 perquè a la dreta o Víctor o Gurbindo s’avancen uns metres— era bons de cobrir i és cert, però aleshores quedaven una mica coixes les posicions dels “segons”, que solament podien ser, teòricament, cobertes per Raúl, Noddesbo, Gurbindo, Mikel… i Montoro! Tot ha funcionat com una màquina. No és l’equip plusquamperfecte que tindríem amb Nagy, però Déu n’hi do!

Té defectes? Sí, però ben pocs. Hi ha alguna peça que no rutlla prou i algun jugador que més d’una vegada va a la seva –un tal Rutenka, concretament– i que es despista a l’hora de fer el canvi atac-defensa, cosa que sol costar gols en contra i exclusions. Si aconsegueix de millorar el rendiment de Stranovsky –entenc el seu fitxatge, però Ugalde aportava molt quan calia jugar la 5-1— i donar més confiança a Mikel Agirrezabalaga, tot és possible. Ho farà. Ja ho ha fet amb Rocas, Noddesbo i Sorhaindo en atac. El millor de tot és que l’equip creix i que encara pot donar molt durant aquesta temporada i possiblement la pròxima.

Aleshores caldrà mirar cap a Ariño? David Balaguer, per ara, no juga al nivell que el vaig veure l’any passat, però hi confii. Teòricament, prest perdrem dos jugadors, Juanín i Jernemyr, i a continuació patirem més baixes, però tot sembla ben planificat: millora Montoro –un jugador que calia fitxar— podem confiar en Mihal Kazal… i possiblement acabarà tornant un porteràs com Gonzalo Pérez de Vargas. Tot fa la sensació d’estar ben planificat. Només em fa por una cosa i és que no s’accepti la derrota.

Hi ha equips superiors i que juguen amb avantatges econòmics: és indiferent. Hi podem perdre, però no sé si ho farem: la direcció que hi ha a la banqueta del Barça és superior. Dubt que facem camions d’Europa, però m’és ben igual: cap equip dels grans juga com el Barça. Cap ni un! Qui vagi veure el partit contra l’ADEMAR de la semifinal de la Copa ASOBAL, ho té clar. Hi havia un forat en defensa i el va tapar amb un home que mai no ho hauria dit: Noddesbo! Gran Pasqui!

Lectures 4543 vegades per 1060 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY