SHARE

El director del diari Sport Joan Vehils va fer ahir un article comparant la transformació de la Caixa en un banc amb l’acord assolit per la Junta de Rosell pel patrocini de l’empresa Qatar Sports Investments. Vehils ens explicava que La Caixa havia realitzat un procés de transformació envejable, discret, ràpid i admirable a ulls de tot el món. Per contra  li resultava car d’entendre com des de casa (Catalunya?) el soci i el barcelonista s’oposaven amb força a acceptar acords d’aquesta magnitud que posaven en dubte els valors històrics i romàntics del Barça.

Vehils venia a dir que el Barça s’ha de modernitzar i que l’impuls econòmic que podien generar certes decisions estratègiques eren pel bé del Barça, pel seu futur i per poder continuar competint amb les altres potències econòmiques del futbol.

Tancament de seccions i canvi de nom del Camp Nou

I ara bé el punt preocupant, quan Vehils insinua que els socis hauríem de veure amb bons ulls per aquesta regla de tres, el tancament de determinades seccions del club si nomes generen despesa o acceptar sense miraments un canvi de nom del Camp Nou per ingressar més diners. El Barça té una història i una tradició i precisament és un club diferent perquè pertany als seus socis. Aquest tipus de decisions no s’haurien d’acceptar o d’entendre, si no que si es dona el cas s’hauran de votar. No oblidem que el Barça no és el Manchester City, ni tampoc l’AC Milan, la diferència amb aquests dos clubs és que ells són empreses; i nosaltres, no. Com a barcelonista i soci del club que ara mateix és el millor equip del món i de la nostra història no tinc la més mínima intenció de permetre que ens emmirallem amb clubs com aquests que ara mateix ocupen la segona línia mundial. En tot cas ells haurien d’estar preocupats i ells haurien de copiar les nostres infraestructures, el nostre model i la nostra manera de fer.

Tenim la tendència a pensar que el que hem fet fins ara no és prou bo, a infravalorar-nos i voler veure els altres per sobre nostre. I no senyor Vehils, la resta del món té els ulls posats en nosaltres. Per alguna cosa deu ser. Em preocupa que vostè no ho entengui i que per “consiguiente”- com diria en ZP- el seu bon amic Rosell tampoc.

Vull imaginar-me que realment les insinuacions del seu article no fossin premonicions i ni molt menys fossin informacions sobre accions que la Junta vulgui tirar endavant sense tenir en compte l’opinió del soci. Segur que m’equivoco, per què seria ridícul pensar que aquest nou president que ens va prometre tornar el club al soci , ara tingui plans de futur que ens acosten més cap a un model de club empresa, sense que els barcelonistes tinguem el dret a decidir o acceptar les decisions que se’ns imposen. Rosell va prometre que abans de prendre mesures importants les posaria a votació. De moment amb el tema Qatar no ho ha fet.

A tots aquells socis i aficionats que li han recordat la seva promesa electoral, Rosell els ha convidat a repassar els estatuts i adonar-se del fet que perquè qualsevol tema sigui sotmès a votació, i no per part del soci sinó per part de l’Assemblea, es necessiten recollir la brutalitat de 8500 signatures. Aconseguir 8500 signatures no és ni tornar el club al soci ni posar-li les coses fàcils per dir-hi la seva.

Rosell fins ara s’empara en la cultura de la por (el club està molt molt malament) per fer allò tan típic de “Tot pel poble, sense el poble”.Però estic convençut que Rosell no voldrà fer de la cultura de la por la seva arma letal per transformar el nostre club històric, romàntic i dels socis en un Barçabank.

Tan de bo tot hagi estat un malentès i hàgim tret tots les coses de mare. No estaria malament senyor Vehils un altre article valorant si el que va exposar és una idea de futur del seu bon amic Rosell o simplement càbales seves del que hauria de ser el futur del Barça. Estem molt preocupats senyor Vehils, ho estem.

Llegir també: article comparant la transformació de la Caixa en un banc amb l’acord assolit per la Junta de Rosell pel patrocini de l’empresa Qatar Sports Investments

Lectures 7014 vegades per 2307 lectors

Comentaris

5 COMMENTS

  1. El Sandro i el Florentino vaya par.

    El Florentino i "La Caixa" són socis estrategics. Els 2 tenen les autopistes que tant gaudim els catalans pagant com a burros peruqé ells i 4 més es forrin a costa nostra.

    El sandro és el nen posat pels de la Caixa i el Florentino. I com ells dominen el cotarro els diners etc.. tenen a la premsa comprada (anuncis dels pamflets etc.. com deia el silenciat Butanito)

    Tot el que fagin ells estarà bé i tot el que fagin els seus rivals estarà malament.

  2. Fins ara nomes ha portat a votacio dels socis temes que no havia fet ell i que es volia carregar, Laporta i cruyff basicament. Ha qualificat de decisió mes important de la historia del club un tema on reclama 40 milions d'euros i no ha portat a l'assamblea una decisió de mes de 165 milions. No ha ensenyat les due diligence, ha contractat el buffet d'advocats mes car, per el que sembla els serveis juridics del barça no son prou bons i esta enganyant constanment amb la deute del club. Peró el temps li traura la careta quan enseny els numeros del primer any, si surt amb molts beneficis voldra dir que ens ha estat prenent el pel.
    PD: Vehils ja ha contractat a un periodista d'al-jaazera i ara deu estar provant si consegueix vendre el seu diari a qatar foundation o be el fitxen per algun carrec. Per cert quan parla de "la nostra caixa" es deu referir a la seva.

  3. Però avui nois això no va de Laporta, va de les paraules entre línies que transmetia ahir el senyor Vehils. Laporta ja ha deixat de ser la seva obsessió, ara les seves intencions són d'altres…

    • i no parlo de Laporta, parlo de l'actuacio sistematica d'aquesta junta que han fet el que han fet i per tant fa por de veure el que faran, per ells el barça es un mitja no un un fi

LEAVE A REPLY