SHARE

Moltes vegades s’ha criticat la Caverna Mediàtica per la seva actitud guerra-civilista contra el Barça i el que representa. L’any anterior van portar els postulats del Mourinyisme fins a l’extrem creant una situació bèl.lica insostenible que consistia en criminalitzar qualsevol punt aconseguit pel FC Barcelona en qualsevol competició al.legant que aquests s’aconseguien de manera il.legítima amb la col.laboració del seu estimat “règim del Villarato”.

Després dels incidents d’ahir molts periodistes han abandonat el vaixell de Mou: Manolo Lama, Fernando Carreño, Delfín Melero, Alfredo Relaño i fins i tot l’exaltat Roncero han gosat criticar amb molta duresa Mourinho.

Manolo Lama i Delfín Melero han estat molt durs: el primer deia que li feia fàstic l’actitud de Mourinho (igual que el seu company de tertúlia Morientes, ex-jugador del Madrid) , mentre que Melero (encarregat de narrar els partits del Madrid pel directe de marca.com) ha descrit Mourinho com “un mafiós” per qui no val la pena “jugar-se la imatge del club”. Melero va més enllà i diu que el president hauria de prendre accions al respecte.

L’article de Relaño, instigador del Villarato, és més suau pero no menys contudent: el director de l’AS relata que el problema del Madrid va ser el no saber perdre i que no hi ha excuses davant de la inacceptable actuació de Mourinho. El més agosarat és Fernando Carreño, articulista de Marca.com, que compara Mourinho amb l’ideòleg nazi Goebbles i l’acusa de destrossar l’imatge del Real Madrid.

D’altres periodistes van continuar en la seva línia talibanista de defensa absoluta del portugués com és el cas de Siro López, curiosament admirat pels mitjans catalans només pel fet de parlar l’idioma del nostre país, tot i que a nivell de discurs és un dels més radicals i dels culpables de fer “seguidisme del discurs de Mou”. I com no, Federique Hermel, l’home endevidinador dels fi de cicles del Barça, que ahir justificava i minitzava les accions de Mourinho i en culpava al FC Barcelona.

La Caverna s’esquerda, almenys de moment, i Mourinho ja no és tan omnipresent com tots voldrien-pensaven.

El pitjor de tot és però que el Madrid no s’ha pronunciat sobre els incidents d’ahir i haurem d’esperar a la propera roda de premsa de Mourinho per veure si es digna a disculpar-se o continua embolicant que fa fort les teories de la conspiració i del victimisme que tant sap articular.

El millor o el més saludable és veure aquests mínims signes d’esperança que es palpen entre aquells que comencen a qüestionar els mètodes Mourinho.

Lectures 6689 vegades per 1573 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY