El Barça ha tancat avui, a falta sols de petits serells, el segon i darrer fitxatge de la temporada, un home que es porta més de 2 anys relacionant amb el club blaugrana , i que no és altre que l’ex gunner, Cesc Fábregas. Sobre el d’Arenys se’n podria fer un llibre sols recollint totes les opinions versades durant tot aquest temps, pel que poc queda dir de la seva trajectòria i de les seves qualitats futbolístiques, això jo em centraré en fer-ne un petit resum i sobretot explicar com aquestes habilitats poden encaixar en l’equip actual i en el futur de l’entitat.
Francesc Fábregas va néixer un 4 de maig del 1987, actualment compta amb 24 anys, i es va iniciar, com tots sabeu, al planter del Barça , on formaria part d’un equip cadet on juntament amb Piqué , Messi, amb els qui es retrobarà al club, i també Victor Vázquez, van guanyar tot el que se’ls va posar al davant. La seva trajectòria culè es trencaria al 2003, quan amb sols 16 anys decidia canviar la capital barcelonina, amb un primer equip en reestructuració amb l’entrada d’una junta nova, per la capital londinenca.
Amb els gunners i amb la confiança que li va dipositar Wenger, ben aviat es feu amb un lloc al primer equip i així despres d’una primera temporada amb sols 3 presències coperes, essent el debut més jove de la història del club amb 16 anys i 177 dies, a la segona ja es va consolidar de ple a l’equip amb fins a 46 partits disputats. Després vindrien fins a 5 temporades més i la seva capitania, arribant a la suma de 292 encontres amb l’equip, una mitjana de 40 per temporada, i amb uns números d’un gol cada 5 encontres però sobretot una assistència cada tres, dels millors registres de la Premier.
A nivell internacional i despres del seu debut de la mà de Luis Aragónes el 2005 amb sols 19 anys, ha participat dels grans èxits d’aquesta els darrers anys, l’Eurocopa i el Mundial, tot i que el seu protagonisme fou major en la primera cita per la obstinació de Del Bosque amb el doble pivot a la cita mundialista. A nivell de números, suma 4 gols, a més de ser l’autor de la passada a Iniesta en probablement el gol més celebrat a Espanya dels darrers anys.
Si ens centrem en les qualitats del futbolista, per sobre de totes en destaquen la seva capacitat per dur el ritme del partit i per assistir als seus companys, com demostren les estadístiques, sense oblidar la seva forta personalitat. A totes aquestes característiques , que comparteix amb alguns dels seus companys, a més uneix una gran arribada a l’àrea rival i un bon llançament des de la frontal de l’àrea, qualitat aquesta que manca més en el planter actual. Totes aquestes virtuts són les que el fan valedor de ser mencionat com la clau d’un model, ja que si ve potser l’any vinent no tingui una entrada immediata a l’equip , l’absència del seu perfil, proper al de Xavi, en les futures generacions faran que amb el pas del temps aquest paper vagi en augment i esdevingui essencial per mantenir la filosofia de joc actual del club.
Pel que fa als punts febles de la seva arribada, aquests no poden ser en cap cas de caràcter futbolístic, donada la seva qualitat inqüestionable, sinó que tenen a veure amb el seu preu i amb el seu encaix en el complex entorn blaugrana. Pel que fa al primer i tot i la excessiva dilació en el procés com a estratègia negociadora per part de la junta, que veia tant fàcil la seva arribada des de l’oposició, aquesta ha tingut un escàs efecte sobre el preu final pagat, que no serà altre que 40 milions, variables i rebaixes del jugador incloses. Pel que fa al entorn, la llargada en el temps de la negociació així com també les suposades incompatibilitats amb altres homes expressades per alguns mitjans, poden crear una certa pressa per un rendiment immediat del jugador que no seria en gens beneficiosa ni per l’equip ni per l’entitat.
Per Ivan Vilalta
Lectures 3619 vegades per 1146 lectors
