SHARE

El campió rus és un vell conegut de l’afició culè després del doble encreuament amb aquests de la darrera lligueta de Champions, en la qual l’equip de Pep va ser incapaç de superar-los amb un empat a domicili i una sorprenent derrota a casa.

L’ equip rus segueix comptant com a entrenador amb Kurban Berdyev, qui ja porta deu anys al club i que els ha portat a l’ascens i a guanyar dues lligues russes. És força introvertit en la seva relació amb la premsa i destaca per la forta disciplina tàctica que imposa als seus equips i per la utilització de l’estratègia dels mateixos.

Pel que fa al sistema , l’equip sol usar un 4-4-2, encara que també pot usar 4-2-3-1 més conservador, basat en el fet  que totes les línies del conjunt estiguin molt juntes en tot moment per buscar llançar contres ràpides a la menor oportunitat.
Pel que fa al bloc, aquest s’ha afeblit , com ho demostra el fet que aquest any no lideri la classificació lliguera, amb la pèrdua de tres jugadors importants com el migcentre Semak i els davanters Bukharov i Domínguez, (al mercat d’hivern al València; i a més els dos primers més han passat a reforçar les files del rival Zenit).
Pel que fa a les arribades, trobem tres novetats al darrera, amb l’italià Bocchetti com a principal arribada; quatre més a la davantera, amb Martins al capdavant; i una sola al centre del camp però la més costosa, 20 milions pel brasiler Carlos Eduardo.

Al darrera l’equip compta amb un porter segur i estable com Ryzhikov, força alt i molt segur en el joc aeri, juntament amb una defensa de quatre amb dos homes al centre, dues posicions per les quals competeixen tres jugadors de nacionalitats dispars però que comparteixen el seu bon joc aeri, Així hi trobem el rus Orekhov, infranquejable per alt, l’espanyol Cesar Navas, amb passat a racingista i que destacà en jugades a pilota parada per la seva altura, i l’italià Bocchetti, el més baix dels tres i amb major domini de pilota.
A les bandes, a l’esquerrà hi trobem l’argentí Ansaldi, jugador de llarg recorregut i que protagonitzà bones arribades a l’àrea rival, i a l’altre banda no hi ha un jugador fix i poden actuar en la mateixa jugadors com Kuzmin, Salukvadze o Kaleshin.

Al centre del camp i al doble pivot l’equip nota la marxa de l’experimentat Semak, i per cobrir el seu buit l’equip compta amb quatre homes per dos llocs com son Noboa, equatorià i força vertical en el seu joc; Kasaev, ofensiu i atrevit i que també pot ocupar una de les bandes; Sibaya, sud-africà de bon llançament i molt desgast i recorregut; i Murawski, titular al primer partit de la lligueta.

A les bandes, per l’esquerre hi actua Karadeniz, un turc que destaca per la seva rapidesa i per les seves assistències; i a la dreta el brasiler Carlos Eduardo, un mitjapunta amb bona tècnica, conducció i regats que ha d’assumir el paper d’estrella que tenia Domínguez.

Al davant una altra de les grans arribades de l’estiu com es el nigerià Obafemi Martins, un jugador molt ràpid en carrera i amb molta potencia però que ha quedat estancat en el seu periple des que va deixar l’Inter i no ha demostrat les qualitats que li suposaven en la seva explosiva aparició. Al seu costat i si l’equip decideix jugar amb dues puntes, hi trobarem algun altre jugador nou d’aquest estiu com Kornilenko, amb un bon joc de cap però força lent de moviments, o Medvedev, molt veterà però amb bons registres golejadors.

Si l’ aposta fos per un sol home en punta, el brasiler Carlos Eduardo actuaria com a enllaç i la banda restant quedaria per Kasaev.

Per Ivan Vilalta

Lectures 3142 vegades per 968 lectors

Comentaris

1 COMMENT

LEAVE A REPLY