SHARE

20140517-093010.jpg
Ahir, a Milà, l’equip de bàsquet va ser humiliat pel Real Madrid. La diferència de 38 punts és, per molt que ens dolgui, tan escandalosa com justa. El Barça només va poder aguantar els blancs durant els primers quinze minuts. La resta del partit va ser un despropòsit, un desastre. El conjunt blaugrana va fer aigües per totes bandes i només el sempre fiable Tomic i Oleson en comptagotes van salvar-se del suspens general.

Sembla que, en l’equip de bàsquet, s’estigui reproduint el mateix esquema que en el futbol. Ja fa un parell d’anys que l’equip no té un estil de joc definit. Fins ara, es confiava en la màgia de Juan Carlos Navarro. El de Sant Feliu, un geni d’aquest esport, era capaç de treure l’equip de les situacions més complicades gràcies a jugades inversemblants. Ara bé, aquestes dues darreres temporades les lesions li han impedit tenir la continuïtat d’altres anys. I, de la mateixa manera que en futbol sense Messi no s’acaba de rutllar, en bàsquet es pot establir el mateix paral·lelisme.
I no serà per falta de recursos. El pressupost per aquest any ha estat de 25 milions d’euros (només dos per sota del Madrid).

El problema ha estat una nefasta política de fitxatges que ha conformat un equip poc cohesionat que va a la deriva. A la direcció, Huertas es mostra massa irregular. Pullen no dirigeix i en els partits clau desapareix. Nachbar ha estat un autèntic fracàs, Dorsey només és capaç d’anotar a base d’esmaixades i amb Lampe encara no se sap ben bé què passa. Pel que fa a Papanikolau i Abrines, són dues apostes de futur que han donat mostres de la seva qualitat però que, encara, no se’ls pot demanar que prenguin la responsabilitat de posar-se l’equip a les espatlles. Un altre jugador amb un grandíssim futur és Hezonja que, incomprensiblement, no ha gaudit de cap oportunitat en aquests partits.

És evident que, de cara a la pròxima temporada, calen canvis estructurals, i a tots els nivells. Els que fins ara han gestionat la secció han demostrat no estar a l’alçada. Independentment del que passi amb la Lliga ACB (actualment València i Madrid, a no ser que canviïn molt les coses, són superiors), cal afrontar una autèntica revolució.

Lectures 7294 vegades per 1900 lectors

Comentaris

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY