SHARE

L´actitud d´alguns membres de la nova junta directa en el cas de l´auditoria de Deloitte sobre l´exercici comptable del 2009-2010 ha aixecat una polseguera important. Javier Faus va presentar un “powerpoint”, que no és l´auditoria verdadera de Deloitte i que per raons desconegudes es desconeix el perquè la Junta de Sandro Rossell no vol fer pública. Curiosa la imatge de transparència que predica, per després mostrar un “powerpoint” que no ha fet Deloitte sino el mateix Faus.

La presentació sensacionalista de Faus va portar a un debat intens, sobretot per part d´actors que no tenen cap coneixement d´economia i comptabilitat, com certs periodistes esportius. Aquests han fet de la presentació de Faus una interpretació bastant sensacionalista de la realitat de la situació i això ha acabat donant la volta al mon.

S´hna fet malament forces coses:

1) La transparència vs el sensacionalisme. Una cosa és la transparència. Que és correcte i és desitjable i s´aplaudeix. L´altre és la racionalització dels fets. Convocar una roda de premsa sense ensenyar l´auditoria verdadera i ensenyant un powerpoint d´auto-producció pròpia, no porta més que a l´engany i a la confrontació. Si la Junta directiva creu que les comptes no quadren, haurien de penjar l´auditoria real, convocar una tercera empresa perquè faci una altre auditoria, deixar el debat als economistes i allunyar-lo dels periodistes esportius i els seus titulars sensacionalistes.

2) L´ètica i la responsabilitat de la premsa esportiva. El negoci d´un diari esportiu es basa en vendre diaris i guanyar en ventes de publicitat per als diaris tant de paper com online. El seu producte és l´informació del Barça. I la línea editorial de la majoria d´ells és defensar el Barça de Rossell, amb totes les seves consequències. Veiem que a les files del mundodeportivo online, la majoria de columnistes són ferotjament “rossellistes”. De tant en tant, trobem alguna aportació neutral o que pensa diferent a ells.

Amb aquesta linea editorial quan ens trobem davant d´una situació com aquesta, la seva reacció sol ser força contundent. Es prenen la llicència de fer afirmacions contundents sobre temes que són abans que tot molt interpretables, res de nou, com el cas de la comptabilitat. La premsa esportiva, com tot mitjà de comunicació, té una responsabilitat i aquesta és informar. La repercussió d´un titular “incert” és molt perillosa. Hi ha molta, moltíssima gent ignorant en temes econòmics. I una frase, un article o un titular sensacionalista d´un mitjà esportiu pot influenciar de forma significativa.

3) El marketing i la marca Barça. Ningú sembla pensar en el marketing. Llençar una imatge tan catrastofista sobre la situació econòmica del Barça és dir al món que la marca Barça no és tan rentable com semblava. Això s´ha de tenir en compte en termes econòmics també. Les marques comercials no volen estar associades a empreses deficitàries. I les que ho vulguin estar sabran que el Barça està “agafat pels cullons” vulgarment parlant i per tant no estaran disposat a pagar la quantitat de diners que la marca del Barça avui pot exigir.

S´ha de tenir molta cura en com es formulen certes afirmacions en el tema econòmic. Això l´únic que pot fer és debilitar la marca Barça. Debilitar la marca Barça no és només atacar o enfonsar la reputació de certes persones, sino es també tirar-se pedres al seu propi terrat. Qui patirà les consequències d´aquest missatge tan “histèric” serà la Junta de Rossell , ja que si la marca Barça té un valor menor, aconseguir ingressos també serà molt més complicat i en aquests termes aconseguir superàvit també serà més complicat.

Falta seny, falta “savoire-faire”. Falta evaluar si pel simple fet de voler deixar en evidència l´anterior junta pots pagar el preu de destrossar la marca Barça. Una marca que van treballar i molt bé la gent de marketing de la Junta Soriano: entre ells el senyor Ingla i el senyor Ferran Soriano.

En un món com el d´avui dia tenir una bona marca significa no només que els jugadors vulguin venir, sino poder negociar millor amb les televisions (que són qui sustenten avui el dia el món del futbol), conseguir millors espònsors, més ingressos atípics, etc…

En això hi hem pensat senyor Jaiver Faus?

L´anunci del deute fet per Faus i la difusió de la premsa que no entèn res d´economia ha donat la volta al món. La marca Barça avui és més feble. Al final convertirem el més que un club en el Barça, Salvame deluxe dirigit per Sandro Rossell i Santi Nolla.

BBc news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/8859257.stm
Guardianwww.guardian.co.uk/…/barcelona-buck-debt-trend-profit
Televisio indiawww.indiantelevision.com/headlines/y2k10/july/july83.ph
ESPNhttp://soccernet.espn.go.com/news/story?id=810413&sec=europe&cc=5739
CNNhttp://edition.cnn.com/2010/SPORT/football/07/27/barcelona.debt.deloitte.spain/#fbid=UpwbINQN5p3

La llista és més llarga…però no cabrien en aquest article: podeu buscar a google “debt barça” i en castellà “deuda barça o fcbarcelona” i veure els milers de resultats de búsqueda o sigui notícies al marge d´això.

Lectures 5140 vegades per 1497 lectors

Comentaris

1 COMMENT

LEAVE A REPLY