Mercato, tot massa tard

Ahir el vicepresident esportiu Bartomeu, i  principal responsable esportiu juntament amb Rosell, donava per tancada la plantilla blaugrana , un dia abans de la finalització del mercat d’estiu, que acaba avui, dia 31 d’agost, i que en clau blaugrana  hem vist com s’han accelerat els moviments  a la plantilla des del passat dissabte amb la primera copa guanyada enfront el Sevilla.
En clau periodística, a nivell de venda de diaris, i fins hi tot per molts culers, àvids d’informació futbolística, aquests darrers moviments  han  estat profitosos, recordant altres temporades on els fitxatges d’última hora estil Coco eren freqüents, però en clau de plantilla i de planificació de la temporada aquest etapa no és el millor escenari.

El cas estrella d’aquests darrers moviments i en el que s’han produït més canvis ha estat la sortida del davanter suec Ibrahimovic cap a Milà.
En aquest sentit i com  ja  vaig afirmar  al darrer article, els moviments es van  accelerar amb la presència  de l’equip italià al Gamper, protagonitzant  alguns moments certament desconcertants i impropis de la tradició del nostre club com la incertesa en la presencia del suec pocs minuts abans de l’ inici del partit.
Vistes les posteriors  declaracions de tots els protagonistes: el jugador denunciant un silenci de l’entrenador envers ell, per altre banda poc creïble;  i l’entrenador afirmant que hi ha un perquè al silenci, el millor per l’entitat era la seva sortida del club però la pregunta que també cal fer-se es per què no s’ha produït abans.

Un cop vist el panorama que ha transcendit, queda clar que el problema del davanter suec no es nou i que ja s’arrossegà possiblement des  de la temporada passada;  per tant, és poc comprensible que no s’hagi fet res per solventar-lo  abans des de la secretaria tècnica, si es que té algun pes, i s’hagi deixat pel darrer moment. La sortida del davanter ha estat la millor solució degut a l’enrariment de l’ambient als darrers dies, però esportivament és un afebliment per la plantilla en perdre un jugador que va fer 21 gols i qui si es volia rellevar hagués calgut més temps per poder fer-ho.

En aquest sentit i vist el final de la operació: una cessió amb opció de compra com a mal menor, però més profitosa pels milanistes, no s’entén  el  poc moviment i fins hi tot les vacances dels responsables esportius en  comptes d’estar treballant per solucionar aquest tema,  Rosell i Bartomeu deixant el mort al menystingut Zubi. El temps perdut es podria haver emprat en  poder dur algun jugador que complementés  l’atac, com Mata,  un jugador que agrada molt a Pep i al que li resten  només dos anys de  contracte com a valencianista.

Per últim i  per acabar amb la davantera, m’alegro  que aquests darrers dies no hagin servit perquè la directiva imposés algun dels jugadors mediàtics que han estat filtrant tot l’estiu, l’exemple més clar Robinho, ja que el tècnic no els vol perquè no milloren l’equip i sobretot no afavoreixen el bon ambient del vestidor, un actiu molt valorat pel tècnic.

Pel que fa a l’altre tema estrella d’aquests dies en clau mercat culé, l’arribada de l’argentí Mascherano, en aquest cas ens trobem de nou que el timing de la operació no ha estat el correcte. El migcentre argentí es un jugador amb unes qualitats defensives com a destructor de joc  que no ofereixen discussió, però els dubtes són majors pel que fa a la seva capacitat per crear joc com a únic migcentre de l’equip. A l’equip anglès les seves millors temporades van ser en un doble pivot amb un jugador més creatiu com Xabi Alonso. Per tant és un jugador que cal que s’adapti al peculiar estil de joc culè, on un únic futbolista  s’ocupa de l’equilibri defensiu i de la sortida del joc; i la seva arribada, si  com s’ha vist era l’home que volia el tècnic, s’hauria d’haver produït abans perquè el jugador hagués pogut passar part d’aquest període d’adaptació en pretemporada i no pas  dos dies  abans  del debut lliguer de l’equip.

Lectures 4196 vegades per 1365 lectors